Albert Balcells i els llocs de memòria dels catalans
17/04/2008 (Redacció ÒC) La seu nacional d`Òmnium Cultural ha acollit aquest matí la presentació de la XVI Biennal d`Art Contemporani Català. Es tracta de l`exposició itinerant per Catalunya i Andorra de les obres de 9 artistes, que han estat seleccionats prèviament entre 300 participants. La Biennal, que fa 31 anys que se celebra, vol ser una ajuda a la divulgació d`obres fresques i innovadores d`artistes novells entre el públic general del territori català. Com a novetat de la present edició, destaca una ajuda de 300 € que els organitzadors han atorgat als 9 guanyadors per tal d`incentivar el procés de creació. Tal com ha assenyalat el director de la Biennal Josep Canals, la Biennal d`enguany es representativa de les tendències plàstiques del mestissatge, un clar referent de la zona mediterrània. Per la seva part, Àlex Mitrani, crític d`art i membre del jurat, ha assenyalat que s`han de multiplicar i diversificar aquest tipus d`iniciatives i a més, calen més circuits. Xavier Rodríguez, cap de l`Obra Social de la CAM -patrocinador de la Biennal- ha comentat la importància de Sant Cugat en la creació de la Biennal i n`ha destacat no només de l`aspecte creatiu, sinó també territorial. El president d`Òmnium Cultural Jordi Porta ha posat de manifest l`interès de l`entitat en col·laborar en aquesta iniciativa degut a que l`art català és un aspecte de la cultura que s`ha de potenciar encara molt més. A més, també ha comentat la importància de l`aspecte territorial del projecte en un moment en que Òmnium està treballant molt pel desplegament territorial i potencia les 21 seus que te escampades per tot el territori. De moment, està previst que durant els propers dos anys la Biennal passi per les següents localitats catalanes: Sant Cugat, Lleida, Cambrils, Rubí, Encamp, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Olesa de Montserrat, Mollet del Vallès, Sant Joan de les Abadesses, i per últim Barcelona. (Podeu consultar en aquest document pdf les localitats confirmades.)
06/03/08 (Redacció ÒC)
Ahir, a la seu d’ÒmniumCultural, la història o, més ben dit, la memòria històrica va ser el temaestrella. L’historiador Albert Balcells presentava el seu darrer llibre, Llocsde memòria dels catalans, acompanyat del també historiador Enric Pujol, delcatedràtic d’història de la UB Jordi Casassas, de l’editor del llibre IsidorCònsul i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta.
‘Estem davantd’un llibre important’, deia només començar Enric Pujol. ‘Ha guanyat el Premi Carles Rahola, fet que ja diualguna cosa, però Llocs de memòria dels catalans és important tant peltema tractat com per la feina del seu autor’, explicava. ‘Hi trobem un AlbertBalcells insòlit per als seus lectors habituals, amb un text molt méssubjectiu, viu i polèmic’, afegia Pujol.
Llocs de memòria delscatalans ressegueixels indrets més significatius de Catalunya a partir de la relació entre memòriacol·lectiva i història. La bandera catalana, el barri del Born, el Canigó, Ripoll,Montserrat, el Palau de la Generalitat, el Palau de la Música o l’Estadi delBarça són alguns dels exemples que hi podem trobar al llibre. ‘Albert Balcellsdiu: que no se’m confongui el llibre amb una guia turística; i jo dic: tant de bo les guiesturístiques fossin com aquest llibre’, comentava el catedràtic d’història Jordi Casassas.
‘Balcells és una persona que surt en leshistoriografies de la historiografia, és un mestre dels historiadors, però jodiria més, Balcells és un sobrevivent’, explicava Casassas. ‘Albert Balcells hacomès un acte d’evolució historiogràfic que l’honora: impulsa iincentiva i, en aquest cas, ho fa a través d’un tema tan valent i seriós com ésel de la memòria històrica’.
L’autor del llibre, per la seva part, va volerexplicar els motius que l’havien fet escriure Llocs de memòria dels catalans (‘i dels que vulguin ser catalans’, afegia) : ‘era urgent narrar uneslínies sobre la memòria històrica de Catalunya; és una temàtica queestic segur que tindrà futur i que ens continuarà preocupant’, afegia.
Si més no, Llocs de memòria dels catalansparla d’un tema actual, polèmic i inquietant. Un llibre que, en aquest sentit i en paraulesde l’historiador Enric Pujol, ‘seria bo que fos el llibre de capçalera delsnostres dirigents polítics’.