En el marc de la mostra El Bestiari de Pere Quart, il·lustrat per Xavier Nogués, el dimarts 5 de juliol, a les 7 del vespre, al Museu d’Art de Sabadell, es farà la xerrada Sobre bestiaris. El Bestiari de Pere Quart, a càrrec de Miquel Desclot, que estarà acompanyat per Enric Peig (Teatre del Ciervo) que en farà la lectura.

El Bestiari de Pere Quart és considerat el bestiari contemporani més destacat de les lletres catalanes:  el poeta beu d’un dels gèneres de tradició medieval més reconegut per fer una sàtira del món que ens envolta a partir del seu enginy descrivint la nostra fauna.

Organització: Museu d’Art de Sabadell i Alliance Française de Sabadell

La mostra al Museu d’Art de Sabadell

---

La mostra, organitzada pel Museu d’Art de Sabadell amb la col·laboració de l’Alliance Française de Sabadell, mostra els dos dibuixos originals que conserva a les seves col·leccions, concretament El Diplodocus i El Pingüí, procedents del darrer despatx que Joan Oliver ocupava en el domicili de Travessera de les Corts, de Barcelona. Aquestes dues il·lustracions estan acompanyades per la resta de dibuixos originals localitzats, fins a dia d’avui. Concretament són onze obres més: Cérvol, Conill, Ase, Zebra, Vaca suïssa, Ós blanc, Girafa, Papagai, Griva morta, Tortuga i Arna, tots ells fets aproximadament cap al 1937, amb ploma o llapis grafit sobre paper, procedents del Museu Nacional d’Art de Catalunya.  A la mostra, també es pot veure una primera edició del Bestiari, de l’any 1937, i una selecció d’edicions posteriors. La mostra estarà oberta fins el 17 de juliol.

El Bestiari de Pere Quart

---

La primera edició del Bestiari de Joan Oliver, Pere Quart, es va fer l’any 1937, malgrat que era en plena guerra, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya encarregà a la impremta Joan Sallent de Sabadell la publicació d’aquest poemari mereixedor del Premi Joaquim Folguera (1936). Aquesta editorial ja havia comptat amb la col·laboració d’un dibuixant magnífic: Xavier Nogués, i li encarregà també les il·lustracions per a aquesta obra satírica de Pere Quart.

El mes de gener de 1997, Sílvia Oliver filla de l’escriptor, cedí a l’Ajuntament de Sabadell el seu arxiu personal, però també tots els objectes que conformaven aquest, el seu últim, despatx. Es tracta d’un conjunt heterogeni, format per mobiliari i objectes decoratius diversos, on trobem la taula del despatx o algun moble procedent de l’antiga casa familiar del Marquet de les Roques a Sant Llorenç del Munt; pintures i dibuixos d’alguns dels artistes més vinculats a la seva trajectòria personal i professional, com Joan Vila Casas, Josep Granyer, Xavier Nogués, Roser Bru o Francesc Domingo, etc., i els esmentats dibuixos originals de Nogués del Bestiari, i un retrat de la seva primera esposa, Conxita Riera, de Domingo; documents i fotografies familiars i personals, com el carnet d’identitat núm. 3 de la Institució de les Lletres Catalanes, la cèdula d’identitat i estrangeria xilena o el carnet de l’Associació Catalana d’Ex-presos polítics i socials de Barcelona; també objectes personals com: la inseparable pipa, les ulleres, els objectes d’escriptori, etc.

És el que va quedar de tota una intensa vida, exemple de resistència, de convenciment, també de tendresa, d’una forta i personal ironia. És l’última maleta, plena de nombrosos i dispars objectes d’una intimitat difícil de transgredir i alhora agradable de compartir, ja que ens possibilita amb aquesta proximitat entendre i conèixer una mica més una de les personalitats més interessants de la història literària catalana d’aquest segle.

Miquel Desclot

---

Miquel Desclot (nom literari de Miquel Creus i Muñoz), nascut al barri del Clot de Barcelona el 20 de març de 1952, és una figura clau en el panorama de la traducció literària en llengua catalana. Després d’acabar els seus estudis de filologia catalana, ha combinat la tasca de traductor i escriptor amb la docència, exercint de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-1980 i 1982-1992), a la Universitat de Durham, a Anglaterra (1980-1982) i a la Universitat Pompeu Fabra (2007). Entre 1971 i 1980, també va impartir classes a les escoles d’estiu de Barcelona, Lleida, Girona, Andorra, Mallorca, Berga i Sabadell.

Gran apassionat de la música i la poesia, des del 1991 ha participat en diversos cicles de conferències sobre temes musicals a diferents punts del territori català i espanyol, així com també en festivals de poesia a Barcelona, Québec, St. Andrews, Hong Kong, Edimburg, Praga, Lisboa, entre d’altres. Escriptor freelance des del 1991, és un autor prolífic que ha conreat tots els gèneres: poesia, prosa, teatre i assaig. Ha publicat diversos llibres de poesia, entre els quals destaquen: Ira és trista passió (Premi Amadeu Oller 1971) i Auques i espantalls (Premi Pere Quart 1987). Pel que fa a la prosa, el 1993 va rebre el Premi Crítica Serra d’Or per la seva obra Llibre de Durham. També cal destacar el seu paper com a autor de literatura infantil, amb obres com ara Set que no dormen a la palla (Premi Lola Anglada 1985), Bestiolari de la Clara (Premi Crítica Serra d’Or 1993) o Més música, mestre! (Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2002).

Pel que fa a la seva tasca com a traductor, a ell devem algunes de les millors traduccions en llengua catalana de les últimes dècades, que han contribuït enormement a enriquir la nostra literatura. Tot i que ha traduït obres en prosa com Bartleby, l’escrivent, de Herman Melville, i Moll Flanders, de Daniel Defoe, són la poesia i el teatre el que més ha conreat com a traductor. Miquel Desclot ha traduït poetes d’allò més diversos, pertanyents a cultures ben diferents, tal com ho mostra l’antologia De tots els vents. Selecció de versions poètiques, publicada el 2004, que constitueix un tast de la gran tasca d’aquest traductor en el camp de la poesia. El 1987 va rebre el Premi de la Generalitat a la millor traducció en vers per Llibres profètics de Lambeth, I, de William Blake; el 1996 va ser guardonat amb el Premi Cavall Verd de traducció poètica pel recull de poesia japonesa Per tot coixí les herbes; i el 2000, amb el Premi Crítica Serra d’Or per Saps la terra on floreix el llimoner?, recull de traduccions de poesies de Dant, Petrarca i Miquelàngel.

En el camp del teatre, Desclot ha traduït alguns dels més grans dramaturgs de tots els temps, com ho són Shakespeare, Molière o Goldoni. L’any 1985 va rebre el Premi Nacional Josep Maria de Sagarra de traducció teatral per Les mamelles de Tirèsies, de Guillaume Apollinaire, i el 1991 l’accèssit al mateix premi per El ventall, de Carlo Goldoni.