A No val a badar hi trobareu exemples de tots aquests mots usats pels nostres escriptors, al costat d’explicacions sobre els significats, l’origen i l’evolució de cadascun, a més d’una munió de derivats, frases fetes i refranys. El llibre mostra que tenim una llengua rica i variada, però, sobretot, que té recursos per a continuar creixent.

«Andròmina», «rai», «colla», «déu-n’hi-do», «coent», «petar», «cofoi», «patxoca», «nòmer», «somiatruites»… En aquest llibre hi trobareu més d’un centenar de mots d’aquesta mena. I què tenen en comú? Doncs que tots, per una raó o altra, són exclusius de la llengua catalana.