La Biblioteca Pública de Tarragona junt amb la Direcció General de Política Lingüística, el Centre de Normalització Lingüística, l’Escola Oficial d’Idiomes i Òmnium Cultural recordem  Montserrat Roig en un cicle que es clou amb amb aquesta activitat, i que inclourà, entre d’altres, clubs de lectura i lectura fàcil, lectures i altres actes, que tindran lloc fins al mes de desembre 

Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991). Filla de l’escriptor Tomàs Roig i Llop i de la periodista i feminista Albina Fransitorra va créixer en un ambient familiar de lletraferits de l’eixample barceloní. Llienciada en Filosofia i Lletres (1968), és autora d’èxit i destaca pel seu compromís amb la cultura catalana i amb el feminisme. Literàriament es va donar a conèixer amb Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen (Premi Víctor Català 1970), fet que li va valer la inclusió, ja el 1971, en la generació literària dels 70 d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells.

La seva carrera literària segueix amb la tetralogia Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (premi Sant Jordi 1976), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982), entre molts d’altres títols com la lloada novel·la La veu melodiosa (1987), l’assaig com Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991) i la única peça teatral, La Reivindicació de la senyora Clito Mestres (1990).

En el camp del periodisme va atrevir-se amb tots els gèneres. S’hi va llençar gràcies a un article guanyador el 1968 a la revista Serra d’Or, “Altres veus, els nostres àmbits”, i posteriorment es va forjar en diverses capçaleres de l’època com la del Tele-Exprés, Triunfo, Destino, entre moltes d’altres. Més endavant seguiren treballs com les 49 entrevistes a Televisió Espanyola de Personatges (1977-1978); les columnes a El Periódico de Catalunya –amb ‘Melindros’ entre 1984-88- i a l’Avui –amb ‘Un pensament de sal, un pessic de pebre’, des del 1990 fins els dos darrers dies abans de la seva mort.

Un altra important faceta és el seu periodisme d’investigació. Després de tres anys de recerca, el 1977 publicà Els Catalans als camps nazis. Esdevingué així una de les pioneres a documentar l’existència de republicanes i republicans als camps d’extermini nazis i la mort de 6.000 persones de l’Estat Espanyol. Montserrat Roig aportà al periodisme quotidianitat i proximitat, rigor periodístic, prosa literària acurada, perspectiva de gènere.

La lectura dramatitzada a dues veus que avui us presentem, anirà a càrrec de Mercè Rovira i Eulàlia Feliu, membres de l‘Associació de Lectura Fàcil, una entitat que promociona l’adaptació d’obres d’interès de la literatura universal al nivell de lectura fàcil en català per tal de fer-ne més atractiu l’aprenentatge i donar materials enriquidors als lectors de tots els nivells. La Núria Martí Constans és l’autora de l’adaptació que podrem sentir i que ha estat llegida pel Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Pública de Tarragona.

Aquells que ho desitgin, podran adquirir un volum de l’adaptació de l’obra de Montserrat Roig un cop acabat l’espectacle.