Aquest any 2016 hagués fet 70 anys, i per aquest motiu, impulsat especialment des de L’Associació de Dones Periodistes, es commemora la seva obra i trajectòria per posar-la en valor i donar-la a conèixer a les noves generacions.

La Biblioteca Pública de Tarragona junt amb la Direcció General de Política Lingüística, el Centre de Normalització Lingüística, l’Escola Oficial d’Idiomes i Òmnium Cultural recorda a Montserrat Roig en un cicle que s’inicia amb aquesta conferència, i que inclourà, entre d’altres, clubs de lectura i lectura fàcil, lectures i altres actes, que tindran lloc fins al mes de desembre 

Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991). Filla de l’escriptor Tomàs Roig i Llop i de la periodista i feminista Albina Fransitorra va créixer en un ambient familiar de lletraferits de l’eixample barceloní. Llienciada en Filosofia i Lletres (1968), és autora d’èxit i destaca pel seu compromís amb la cultura catalana i amb el feminisme. Literàriament es va donar a conèixer amb Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen (Premi Víctor Català 1970), fet que li va valer la inclusió, ja el 1971, en la generació literària dels 70 d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells.

La seva carrera literària segueix amb la tetralogia Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (premi Sant Jordi 1976), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982), entre molts d’altres títols com la lloada novel·la La veu melodiosa (1987), l’assaig com Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991) i la única peça teatral, La Reivindicació de la senyora Clito Mestres (1990).

En el camp del periodisme va atrevir-se amb tots els gèneres. S’hi va llençar gràcies a un article guanyador el 1968 a la revista Serra d’Or, “Altres veus, els nostres àmbits”, i posteriorment es va forjar en diverses capçaleres de l’època com la del Tele-Exprés, Triunfo, Destino, entre moltes d’altres. Més endavant seguiren treballs com les 49 entrevistes a Televisió Espanyola de Personatges (1977-1978); les columnes a El Periódico de Catalunya –amb ‘Melindros’ entre 1984-88- i a l’Avui –amb ‘Un pensament de sal, un pessic de pebre’, des del 1990 fins els dos darrers dies abans de la seva mort.
Un altra important faceta és el seu periodisme d’investigació. Després de tres anys de recerca, el 1977 publicà Els Catalans als camps nazis. Esdevingué així una de les pioneres a documentar l’existència de republicanes i republicans als camps d’extermini nazis i la mort de 6.000 persones de l’Estat Espanyol. Montserrat Roig aportà al periodisme quotidianitat i proximitat, rigor periodístic, prosa literària acurada, perspectiva de gènere.