El dissabte 12 de juny es va celebrar a Molins de Rei, dins la campanya “Amnistia, fem-nos lliures”, un acte per parlar de l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació. Hi van intervenir Àngel Castiñeira, membre de la junta nacional d’Òmnium Cultural, i Jordi Cabré, advocat i escriptor. L’acte es va fer a l’aire lliure, a la placeta anomenada Racó dels Gegants Vells, i va ser moderat per la periodista molinenca Sílvia Guillén.

Àngel Castiñeira va destacar que els polítics i les institucions catalanes estan lligades de mans i peus però no pas Òmnium Cultural, que en ser una entitat privada amb la força de 200.000 socis pot actuar com a grup de pressió en els organismes internacionals sense que l’Estat espanyol ho pugui impedir. Sobre Jordi Cuixart va afirmar que només té pres el seu cos perquè ell com a persona és lliure i continua plenament implicat en l’entitat. En preguntes més centrades en el “procés”, Jordi Cabré va reconèixer que en un primer moment no veia clar que s’aturés la mobilització ciutadana i es cedís el protagonisme a la feina dels advocats, però ara veu que calia passar per aquesta fase: “Els jutges
europeus -i per anar a Europa primer calia passar per Espanya- tindran l’obligació de dictar sentència i no podran escapolir-se com fan els polítics”. I va afegir: “L’Estat s’ha sentit molt còmode jutjant- nos però ara a Europa es girarà la truita i serà l’Estat qui serà jutjat i s’haurà de defensar”. Segons l’escriptor, si al final resulta que fer un referèndum d’autodeterminació no és delicte aquest es podrà tornar a fer en el futur i aquest cop ningú el podrà aturar. Si això fos així, de retruc deixarien de tenir sentit totes les causes obertes als més de 3.000 represaliats de l’1 d’octubre. Al mateix temps va advertir que hi ha tres institucions tradicionals a l’Estat espanyol –el rei, els jutges, i l’exèrcit- que no
són escollides democràticament i que davant les resolucions europees caldrà veure cap a on decideixen anar.

Al final de l’acte, el públic assistent va adreçar preguntes sobre la iniciativa ciutadana europea per demanar a les institucions comunitàries que activin l’article 7 del tractat de la UE en contra d’Espanya, i que aquest mes de juny ha estat rebutjada per qüestions formals per la Comissió europea, amb l’aval del Tribunal General de la Unió Europea. Segons Cabré, aquest rebuig és una gran victòria perquè ara es podrà tornar a presentar esmenant aquestes qüestions formals i aquest cop no tindran més remei que acceptar-la a tràmit. Aprofitant que Jordi Cabré és llicenciat en dret també se li va preguntar si les multes milionàries del Tribunal de Cuentas portarien de nou els presos polítics a la presó en no poder pagar-les. La resposta va ser que no, però que es quedarien sense béns i els hi prendrien qualsevol ingrés que tinguessin en el futur, fet que els deixaria en una situació molt delicada.