L’acte acadèmic institucional celebrat al Saló de Sessions de l’Ajuntament el passat dimecres 6 de maig, donava el tret de sortida al programa d’activitats organitzades per la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Josep Punsola en el 60è aniversari del traspàs del poeta mataroní. La comissió, que el passat 4 de maig va presentar en roda de premsa els actes programats, està integrada per vuit entitats mataronines: Agrupació Científico-Excursionista, Amics de la Ciutat de Mataró, Associació d’Amics de Ca l’Arenas Centre d’Art, Centre Atlètic Laietana, Foment Mataroní, Grup d’Història del Casal, Òmnium Cultural de Mataró i Unió Excursionista de Catalunya.

L’acte, presidit per l’alcalde Joan Antoni Baron, s’inicià amb la intervenció del representant de la Comissió i president de la UEC, Ramon Boter de Palau, el qual exposà el programa d’activitats que s’allargarà fins el novembre i que pel mes de maig preveu una ruta poètica per Cabrera de Mar, a la que es coneix com a Roca d’en Punsola, i una tertúlia que tindrà lloc el dia 28 al Casal Aliança, a l’espai conegut com Racó d’en Punsola. Pel mes de juny està prevista una passejada per Mataró, el 7 de juliol Ca l’Arenas acollirà un recital de poesia amb acompanyament musical, mentre que de cara a la tardor s’està preparant una exposició commemorativa, una maleta pedagògica sobre el poeta per divulgar als centres escolars i una matinal musical al Teatre Monumental. L’objectiu d’aquestes activitats, va destacar Boter, és reivindicar la figura de Punsola i la qualitat de la seva obra, així com donar a conèixer la figura del poeta a les noves generacions de joves i infants.

A continuació, Maria Mercè Bruguera, que s’encarregà de l’edició de l’Obra Poètica Completa de Josep Punsola editada pel Patronat Municipal de Cultura l’any 1989, va prendre la paraula per glossar la figura del poeta. Bruguera estructurà la seva aproximació a l’obra de Punsola a partir de l’anàlisi Dels vinyars innúmers. És aquesta obra un “treball miscel•lani, un recull de diverses poètiques en el qual conviuen poemes de profunda preocupació metafísica amb d’altres en què la tradició, la quotidianitat i l’expressió emotiva prenen el relleu”. Malgrat l’aparent senzillesa d’alguns versos, els poemes Dels vinyars innúmers foren molt elaborats, per a Punsola, trobar la màxima expressivitat en el punt d’equilibri entre la inspiració i el treball exhaustiu de la tria de paraules fou un repte constant.

En el decurs de la seva intervenció Bruguera diferencià quatre grups entre els quals dividir l’obra del poeta. En primer lloc, les composicions de Poesia de cançoner, la major part d’elles musicades, conformen un grup d’aparença senzilla, molt lligada a la poesia tradicional, diversificada temàtica i estilísticament. En un segon grup, el qual recull el poema que encapçala el llibre Dels vinyars innúmers i d’altres com Carícia de llum i Coloració de la vida, el poeta s’apropa a la poesia simbolista, reflexiona sobre la brevetat de la vida i el pas del temps i indaga sobre el procés creatiu i la gènesi de la poesia. Les composicions que segons Bruguera conformen un tercer bloc neixen de “la contemplació d’una realitat punyent, a voltes absurda”. Són poemes compostos durant els anys de la Guerra Civil i l’exili en què la mort n’esdevé el tema principal fins a convertir-se en tot un símbol de la poesia de Punsola, “no és una mort únicament física, sinó també la mort d’un país i d’una cultura”. Punsola esdevé aquí un poeta més narratiu com mostren Sala M, La donzella morta o Transfusió de sang. Finalment, Punsola abraça una poesia més elegíaca en la qual el poeta abandona la narrativitat per endinsar-se en una poesia més humanista, d’un vitalisme exultant i rica en imatges, de la qual Urbs n’és un dels màxims exponents.

Per finalitzar el breu recorregut per l’obra del poeta, Bruguera apuntà que la poesia de Josep Punsola permet moltes apreciacions, moltes lectures, gairebé tantes com possibles lectors, “l’enigma poètic mai no s’esgota”. Bruguera va cloure la seva intervenció amb dues demandes, una dirigida als professionals de l’ensenyament, als quals animà a incloure l’obra de Punsola a les programacions d’aula, i l’altra adreçada al consistori mataroní, al qual instà a reprendre la tasca feta el 1989 amb l’edició de l’Obra Completa del poeta, i reeditar-la per facilitar-ne la seva divulgació, i és que Josep Punsola “mai no morirà mentre se’l reciti i se’l recordi”.