ACPV, ÒMNIUM CULTURAL I OCB DAVANT EL DICTAMEN DE L’AVL
[21/02/2005] El dissabte, 5 de març, a les 10 del matÃ, al centre cÃvic de Can Canyadó, els socis i sòcies, aixà com els simpatitzants, d’Ãmnium Cultural de Badalona tenen una cita. L’entitat dedica un matà a presentar les lÃnies de treball de la delegació per al 2005, tota vegada que es vol obrir un espai de participació i intercanvi d’idees. L’entrada es lliure.Totes les entitats tenen una vidaaccidentada, massa sovint dependents de les ganes o el temps de les personesque des de la junta directiva s’encarreguen del seu dia a dia. Una base socialpoc mobilitzada, vincles de participació dèbils o poc clars i l’erratisme de laprogramació d’activitats acostumen a ser l’avant-sala de la desaparició o, elque és pitjor, de l’entropia, en el qual tots els esforços de l’entitat acabenser per assegurar el seu propi funcionament, i no per servir als principisfundacionals. Ãmnium de Badalona ha d’estarcontenta i satisfeta de la feina realitzada, però aquest 2005, especialment ambla celebració de la Nit de Santa Llúcia 2004. Tenim molts motius per sentir-nossatisfets. Hem sabut iniciar, grà cies a una remarcable col·laboracióintergeneracional, un seguit de propostes que ens han permès convertir-nos enreferència ciutadana en aspectes com la llengua (voluntaris lingüÃstics,reglament d’ús intern del català ), l’activisme (xerrades, campanyes cinema itusgsal, presentacions…) o la promoció de la literatura (Premis Santa Llúcia,edició premis 2004…).Tanmateix, és inexcusable queanem més enllà , perquè l’acció de l’entitat té diversos puntsmillorables. Aquest 2005 ha de ser l’any en el qual posemles bases per millorar alguns d’aspectes (falta de regularitat de lesactivitats, difusió parcial, manca de local) i aconseguir que ÃC puguiconsolidar-se com el que ha de ser a Badalona, com és ja en altres ciutats delpaÃs, una de les entitats de referència de la cultura catalana. La jornada dedissabte, 5 de març, vol ser un pas important per aconseguir-ho. Ens interessadonar-nos a conèixer entre els socis, sòcies i simpatitzants i escoltar icompartir idees i reflexions sobre el nostre futur immediat i a llarg terme.
Acció Cultural del País Valencià(ACPV), Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear (OCB), davant el ‘Dictamen del’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a ladefensa i denominació de l’entitat del valencià’ aprovat el dia 9 de febrer,volem fer arribar a l’opinió pública les següents consideracions:
1r.- Valorem positivament que l’AcadèmiaValenciana de la Llengua (AVL) haja reconegut explícitament la unitat de lallengua catalana. Tanmateix, cal recordar que el fet de la unitat de la llenguaja havia estat reconegut, a més de per les autoritats acadèmiques, per la Lleide Creació de l’AVL, com el mateix Dictamen assenyala, de manera que aquest noés un pas nou.
2n.- És important també elreconeixement del fet que la llengua pròpia dels valencians ha rebut històricamentdues denominacions: la de ‘valencià’ i la de ‘català’, tal com ha afirmatsempre la Universitat de València, i també la d’Alacant i la Jaume I de Castelló,en els seus estatuts. La legalitat d’aquesta doble denominació ha estat avaladapel Tribunal Constitucional i, recentment, per quatre sentències del TribunalSuperior de Justícia de la Comunitat Valenciana, màxims òrgans judicialscompetents en la matèria. En conseqüència, tan legal -i tan avalat per latradició- és l’ús de la denominació ‘valencià’ com la de ‘català’ per areferir-se a la llengua pròpia dels valencians.
3r.- Tot i això, i tal com ha valorat l’Institut Interuniversitari deFilologia Valenciana (IIFV), ‘els condicionants polítics del dictamen fan ques’hi bandege l’aspecte nuclear del conflicte: la determinació del nom amb quès’ha de designar la llengua, dins i fora dels seu àmbit territorial. En aquestsentit, el dictamen és calculadament ambigu i defuig un pronunciament clarperquè:
a) Renuncia a la denominació llengua catalana que, d’acord amb laromanística, és el terme general que denomina el conjunt de varietatslingüístiques d’aquest idioma.
b) Propugna, en contra dels fets consolidats, que l’apel·latiu valenciàs’use com a nom alternatiu de la llengua arreu del seu àmbit territorial,inclosos els contexts acadèmics, on, d’altra banda, són habituals lesdenominacions científiques català o llengua catalana.
c) Defensa la idoneïtat de l’expressió llengua valenciana, que tot i estarhistòricament documentada, fomenta la fragmentació de la llengua comuna’.
ACPV, Òmnium Cultural i OCB comparteixen lavaloració de l’IIFV segons la qual ‘En definitiva, l’AVL reconeix la unitat dela llengua, però deixa passar l’ocasió de dir les coses pel seu nom’.
4r.- A més, el Dictamen inclou un element de riscinnecessari, com és la proposta d’una codificació estrictament valenciana d’unallengua que es reconeix com a comuna. Una codificació innecessària -ja que lacodificació existeix des de començament de segle XX, ratificada al PaísValencià per les anomenades Normes de Castelló de 1932- les motivacions de laqual no entenem, i que pot significar un element de seccessionisme efectiu.
5è.- Finalment, el Dictament del’AVL no tindrà cap valor real si aquest pronunciament formal no va acompanyatde mesures concretes positives, com ara l’homologació dels títols emesos per laJunta Qualificadora de Coneixements de Valencià amb els emesos pels òrgans homòlegsdels altres territoris els parlars dels quals, segons el pronunciament del’AVL, constitueixen una única llengua, o l’aplicació pràctica i real delconegut com a Decàleg d’Ares (llistat de 10 ‘Criteris d’ús del valencià’ aprovatl’1 d’octubre del 2003 en la població d’Ares del Maestrat per l’actual governautonòmic valencià però mai no aplicat).