Any rere any la vila de Perpinyà celebra la seva Festa Major entorn els focs de Sant Joan i la Flama del Canigó. Al llarg de tota la setmana s’han celebrat diverses activitats a la capital nord catalana, però serà a partir del divendres 22 de juny quan les festes populars i tradicionals prenen protagonisme. La Flama del Canigó és una eina bàsica de cohesió i de construcció col·lectiva arreu dels Països Catalans i a Perpinyà ja està tot a punt per a la celebració dels Focs de Sant Joan, Diada Nacional de Catalunya.

El foc de la Flama del Canigó resta al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà des de 1955, fins que cada 22 de juny a les 10 del matí un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar la Fama i la pugen al cim del Canigó; des del seu cim, i a partir de les dotze de la nit, es distribueix entre les persones presents i inicia el seu itinerari per encendre les fogueres de Sant Joan a centenars de poblacions.

El dissabte 23 de juny Perpinyà i més de 350 poblacions d’arreu del país rebran la Flama del Canigó. En aquesta ocasió els actes de celebració de rebuda de la Flama del Canigó a Perpinyà es faran a l’entorn del Castellet. La jornada popular i festiva arrencarà amb una trobada gegantera a les 10 del matí al centre de la Vila, tot seguit hi ha programat un aplec de sardanes fins les 7 del vespre a la plaça Gambetta. 

D’altra banda a partir de les dues del migdia totes les entitats, municipis o associacions de veïns que així ho desitgin es podran apropar al Castellet a recollir la Flama que ha fet nit al cim del Canigó.

A partir de les 5 de la tarda a l’entorn del Castellet hi haurà concerts i activitats on la  música tradicional, els sacs de gemecs, les gralles o els gegants en seran els protagonistes. Per cloure la celebració de rebuda de la Flama del Canigó a Perpinyà, hi ha previst un gran espectacle piromusical i una sardana de germanor final a les 11 de la nit.

Un any més Perpinyà ajuda a mantenir la Flama del Canigó arreu dels Països Catalans, per a que el Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.