A l’estiu, tota cuca viu i la literatura també!
Òmnium Ebre amb la literatura
Aquest mes d’agost, hem participat en dos actes literaris emotius. El primer, el 4 d’agost, va ser el Sopar de Lletres que va organitzar Onada Edicions, i en el qual es van presentar les edicions literàries que es troben més vinculades amb les nostres comarques, en el marc del Terra de Cruïlles. Enguany, a més a més, es va retre un emotiu homenatge a la figura i l’obra de Victòria Almuni i Balada, Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i professora d’ensenyament secundari, tasca que compagina amb la recerca i la divulgació de la història i el patrimoni de les terres de l’Ebre i les del nord del País Valencià. És autora de La catedral de Tortosa als segles del gòtic i coautora de La Sénia. Societat i economia; La Sénia. Història i territori; Ulldecona. Història i territori; El riu Sénia o La cuina de la Sénia, entre d’altres.
El sopar, amb més de 100 persones, va ser distès i amè, on hi va n estar presents els escriptors que van fer una breu explicació de les seves obres, i es va cloure amb l’acte de reconeixement i agraïment de la persona homenatjada.
L’altre acte va ser el lliurament de XXXIV premi de narrativa de la Ribera d’Ebre, que s’atorga per part del municipi de Vinebre, en el marc de la seva Festa Major. Enguany, es va presentar la primera novel·la de l’escriptor, Jesús Maria Tibau, guanyador de l’edició de l’any anterior, i que es titula “ El nostre pitjor enemic”. És la història d’un general exdictador d’un país inconcret que és traslladat d’incògnit a una illa perduda en l’oceà. La seva vigilància s’encomana a un comandant de poca rellevància, un personatge perdedor, secundari, ple de sentiments de culpabilitat per un trauma familiar. La vida l’ha tractat malament, sempre havia tendit a abaixar els braços davant els revesos, i veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se. Però l’illa i el llast del passat esdevenen implacables. Un retrat de les dificultats de comunicació, dels malentesos intergeneracionals, de la manca de tendresa i amor, de la baixa autoestima.
El premi d’enguany va ser per Mireia Vancells, de Malgrat de Mar, per l’obra “ L’encàrrec”, però que es publicarà amb el nom de “ L’home de Déu “ , es situa en l’època de la postguerra, i es tracta d’unaobra que parla de la nostra història recent, de la lluita entre el Bé i el Mal i de la cobdícia, sobretot la de l’Església a l’hora de gestionar el seu patrimoni. Qui estigui interessat en llegir-la haurà d’esperar a l’estiu vinent, ja que la seva presentació es farà en el marc del XXXV premi de narrativa de la Ribera d’Ebre.