La conferència l’ha impartida el Dr. Jordi Miralda i Escudé , doctor en astrofísica i professor d’investigació ICREA a la Universitat de Barcelona, anteriorment professor a les Universitats de Pensilvània i d’Ohio, que és especialista en l’evolució de l’Univers i les galàxies.

El Dr. Miralda ha començat per  presentar-nos la nostra galàxia, la  la Via Làctia, que conté uns cent mil milions d’estrelles, i la galàxia veïna més propera, la d’Andròmeda.

Prop de cada estrella hi trobem una zona de comfort per a la vida, anomenada zona habitable, on pot haver-hi aigua líquida a la superfície dels planetes i la vida pot aparèixer i evolucionar, i ens posa l’exemple del sistema Kepler 62, descobert recentment per la missió espacial Kepler.

La part central de la conferència l’ha dirigida a explicar la història de l’Univers des del Gran Esclat (el “Big Bang” en anglès) fins ara, comprimint els 13800 milions d’anys d’edat de l’Univers en l’espai temporal d’un any per facilitar-ne la comprensió, en el que es coneix com a “Calendari Còsmic”, on se situa l’aparició l’home modern en els últims dos minuts, i el desenvolupament de la ciència a partir del Renaixement en l’últim segon del dia 31 de desembre.

Ens ha dibuxat el diagrama espai-temps comòbil on es mostra la part de l’Univers observable actualment i el seu origen en el Gran Esclat, malgrat que l’Univers existeix molt més enllà i està en continua expansió.

Ha repassat la “Paradoxa de Fermi”, que contempla diverses hipòtesis sobre la possibilitat de civilitzacions tecnològicament avançades en altres planetes plantejant que si existissin ja n’hauríem sabut alguna cosa, i ha presentat perspectives de futur per a la humanitat per viure en colònies a l’espai i expandir la nostra presència cap a l’Univers, seguint les propostes de Gerard O’Neill, professor de la Universitat de Princeton.

Finalment el Dr. Miralda pronostica que cap a l’any 3000, si no ens autodestruïm abans, tindrem colònies autosuficients voltant per tot el Sistema Solar on els humans naixeran i viuran permanentment, hi haurà més gent vivint a l’espai que no pas a la Terra, i haurem viatjat fins a l’estrella més propera, alfa del Centaure.

Un cop acabada la xerrada amb una vuitantena d’assistents, els qui han volgut, han caminat fins a la seu de l‘AAT, on es volia fer una observació nocturna de Júpiter amb les seves llunes. Malauradament, estant el cel núvol i començant a ploure, no ha estat possible fer-ho i hem quedat citats per una altra ocasió.