L’historiador Enric Pujol, professor de la UAB, ha estat el segon ponent del curs “La Mancomunitat de Catalunya. Cent anys d’estructures d’estat” organitzat al Centre Cultural per Òmnium Cultural i el Centre d’Estudis Històrics. Ha centrat la seva exposició en el paper emblemàtic de la política cultural de la institució.

Segons Pujol, l’empatia entra el moviment noucentista i el propòsit de la Mancomunitat per construir un país normal va situar la cultura catalana al nivell de les societats europees coetànies, i en àrees com ara la de les biblioteques la va posar al capdavant de tot. Per exemple, en la incorporació de la dona al treball intel·lectual per mitjà de polítiques de discriminació positiva.

La Mancomunitat va impulsar les excavacions arqueològiques, va posar en valor el romànic, va crear instruments de gestió cultural de primer ordre i va promoure la instrucció pública. Fins i tot, la Mancomunitat es va avançar al seu temps en aspectes com ara la formació de mestres, la renovació pedagògica i els ensenyaments tècnics vinculats al sistema productius.

Enric Pujol ha afirmat que el programa del noucentisme va trobar l’empara del poder polític: la normativització de Fabra no hauria triomfat sense la complicitat de la Mancomunitat, que va arrossegar la majoria social aprofitant el consens que havia aglutinat la institució com a eina provisional preautonòmica. En realitat, ha conclòs Pujol, les concepcions culturals de la Mancomunitat es van poder desplegar en temps de la Generalitat, aleshores ja amb competències polítiques.

El proper dimarts 18 de març tindrà lloc la tercer sessió del curs, a càrrec de Santiago Riera Tuèbols, enginyer, historiador i terrassenc d’adopció, que tractarà sobre ensenyament, ciència i tècnica en temps de la Mancomunitat.