El passat dissabte 17 de Novembre el Grup de Joves d’Òmnium Baix Camp va organitzar un debat amb les joventuts de les diferents formacions polítiques representades al Parlament de Catalunya i/o Ajuntament de Reus. Aquest debat va ser moderat per l’estudiant de 4rt de Grau de Periodisme de la URV, Barbara Molas.

Per part de CiU va participar Marc Mestres de la Unió de Joves; per part del PSC Mario Burzuri, de la Joventut Socialista de Catalunya; per part del PP Andrea Montemezzani, de les Noves Generacions; per part de ICV Gabino Martínez, de Joves d’Esquerra Verda; per part d’ERC Jordi Albalat, de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, per part de SI Jordi Molinera, de Joves de SI; i per part de les CUP Edgar Fernandez. Tot i que també s’havia convidat a Ciutadans, aquest partit no va trametre cap resposta a Òmnium Baix Camp

Si bé en un principi s’havia dividit el debat en dos blocs referents a Polítiques de Joventut i de l’àmbit de la universitat el primer; i el model social i la sobirania de Catalunya el segon; finalment els representants van posar a la taula els diferents temes a la vegada fusionant els dos blocs.

En Edgar Fernandez, de les CUP, ha començat criticant ha criticat el sistema actual de polítiques de joventut reclamant que siguin més participatives i queixant-se que actualment no permeten participar als joves. També ha recalcat que les CUP és independentista per tal de no dependre ni de la Unió Europea ni la dictadura del capital; i finalment ha acabat demanant que la gent s’organitzi al carrer.

Per la seva banda, en Jordi Molinera de SI, ha defensat la creació de beques-salari per tal d’ajudar als joves que han de compaginar estudis i feina tot denunciant que només el 9% dels estudiants catalans rebent beques. Ha afirmat que des de Si no només es defensa la independència per la identitat, sinó que també per aconseguir una societat més justa recalcant que “és molt més fàcil crear un estat nou que reformar la Constitució Espanyola.”

Jordi Albalat d’ERC, ha defensat una universitat pública, de qualitat i per a tothom; permetent la conciliació dels estudis amb la feina; i denunciant la pujada de taxes tot apostant per un sistema de beques en funció de la renda. També ha reclamat que es tornin els diners que l’Estat Espanyol pren a Catalunya i noves mesures d’ocupació juvenil. Ha acabat afirmant que ERC vol “un país nou més democràtic, més just i lliure.”

En Gabino Martínez, d’ICV, ha denunciat que el país no es pot permetre que cap persona es quedi sense anar a la universitat per raons econòmiques recalcant la demanda d’un sistema de beques més ampli i  reivindicant la Formació Professional que considera devaluada. També ha dit que ICV vol “l’emancipació nacional, però també social i sobretot pels joves” afirmant que estan per l’autodeterminació.

Des del PP, Andrea Montemezzani ha reclamat que el sistema de beques ha d’estar vinculat a l’empresa privada afirmat que aquesta és la destinació final dels estudiants i que les universitats estan plegades de gent amb talent que s’ha de detectar potenciant l’excel·lència. Ha denunciat l’excés d’infraestructures administratives que no es poden mantenir i proposant limitar aquesta despesa retallant per tot arreu. Ha finalitzat dient que aquestes eleccions són per decidir si Catalunya es vol queda a la UE o marxar i demanant que Catalunya sempre ha d’estar unida a Espanya.

Per la seva banda, Mario Burzuri, del PSC, ha demanat revitalitzar la Formació professional i denunciant que “s’està intentant fer una universitat elitista dificultant l’accés a aquesta.” També ha denunciat que des del Govern s’està intentant tapar les retallades amb la bandera, i ha demanat ampliar el dret a decidir també a que la ciutadania pugui opinar sobre les retallades.

Finalment, en Marc Mestres (CiU) ha reclamat un sistema de beques un sistema de beques just i potent lligat a l’excel·lència afirmant que “no tothom ha de poder estudiar, perquè qui tingui ganes de fer el dropo que se la pagui ell[la carrera].” Ha defensat la pujada de taxes per part de la Generalitat de Catalunya dient que servien per augmentar les beques, tot reclamant el traspàs de la competència de beques des de Madrid cap a la Generalitat. Finalment ha afirmat que “moltes de les retallades no s’haguessin fet si Espanya no ens prengués tants diners cada any” i defensant que Catalunya cal dotar-se d’estructures d’estat i decidir si vol ser lliure.”