Manuel Pérez Bonfill, in memoriam
Ens ha deixat Manuel Pérez Bonfill, un dels més grans escriptors que ha donat la terra de l’Ebre. Manuel Pérez Bonfill es va guanyar un gran prestigi com a catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’institut de Tortosa, tal com a ell li agrada anomenar-lo. Ha estat un intel·lectual extremadament compromès amb la classe obrera i amb la catalanitat. Nascut l’any 1926, va ser un dels xiquets del conflicte bèl·lic de 1936-1939, la guerra civil més incivil. Als anys 1950 va endegar la seva carrera literària lligada a dues capçaleres periodístiques de luxe, Geminis i La Zuda, que van incentivar la claror en un període d’extrema foscor cultural al país. També endegava la seva vinculació professional amb la docència, que el va portar a ser un professor admirat que va encaminar un llarg nombre de carreres literàries i artístiques.
La lluita obrera va marcar profundament la seva activitat pública als anys 1960, fet que el va portar a ser empresonat pel règim dictatorial per la seva activitat política clandestina. L’esperit democràtic l’ha acompanyat al llarg de la seva llarga vida, sempre compromès amb la lluita pels drets ciutadans i el rebuig als símbols i monuments franquistes que encara perduren a la ciutat malauradament.
La Generalitat li concedís la Creu de Sant Jordi el 2010. El govern català reconeixia la qualitat de la seva obra i la significada tasca docent que el feia mereixedor d’aquesta distinció, pel seu mestratge i la trajectòria cultural i cívica de referència a les Terres de l’Ebre.
Posteriorment, Onada Edicions publicava la seva biografia, a càrrec de Xavier Garcia. L’ancià professor és un altre dels secrets ben guardats de la literatura catalana que calia difondre arreu. Aquesta reivindicació de la seva figura que s’havia realitzat durant els darrers anys va portar a tirar endavant l’Any Manuel Pérez Bonfill, el del seu norantè aniversari, en el qual Òmnium vàrem ser coorganitzadors.
Beneït sigui el jorn el mes i l’any en què els poetes puguin escriure llurs versos basats sobre la pau. Sic tibi terra levis!