Tot el dia havia estat tapat i s’esperava un xàfec torrencial, però no acabava de caure. Amb el grup del Quedem? vam quedar a la sortida de metro de Poble-sec i, just quan començàvem la presentació, va començar a ploure. “Qui porta paraigua?” va ser la pregunta, refugiats sota un balcó. Molt poca gent en duia, així que vam creuar els dits perquè allò només fossin quatre gotes i la pluja ens respectés la ruta. I així va ser.

Havíem vingut a fer un recorregut pel barri, en vigílies de la seva Festa Major, per descobrir els seus orígens i la seva història. La guia era la Núria, que a més de guia també fa de monitora del Quedem?, així que estàvem en família. Una gran família. Les rutes guiades per barris sempre són sortides populars, i aquell dia no havia faltat ningú que tingués plaça. I vam descobrir que el Poble-sec és, efectivament, un poble dins de la ciutat, amb carrers estrets i cantonades que no tenen res a veure amb les de l’altre costat del Paral•lel.. I també places, on ens podíem expandir una mica. La Núria ens va parlar dels inicis del barri, dels horts, de la fàbrica, de les barraques. Amb el seu estil inconfusible, sap com mantenir l’atenció. Ens va passejar pels racons més emblemàtics del barri: la plaça del Sortidor, el carrer Blai… Ens vam aturar davant d’El Molino per recordar el Paral•lel de fa cent anys i ens en va ensenyar fotografies antigues.

Vam acabar davant de les tres xemeneies, recordant el passat obrer del barri, i amb una història de fantasmes. I la tertúlia la vam fer just al davant, en un bar del Paral•lel que per sort estava buit, perquè el vam omplir… I ens vam acomiadar fins després de l’estiu.

Els acomiadaments en aquesta època sempre són molt solemnes, com si no ens haguéssim de veure en molt de temps, quan de fet el Quedem? només tanca a l’agost, i al setembre ens tornarem a veure. Però és que a l’estiu passen tantes coses…

La setmana que ve ens veurem amb els qui feu alguna activitat, i a la resta: Bon estiu!

Laia Soler

Monitora Quedem? Barcelona