Als pares amb tota la impotència

Una caseta prop d’una riera.

Amb un petit hortet.

Dues cabretes, cinc arbres,

quatre gallines,

flors, i un sou petit per a viure.

Un poc de força al cos,

i al seu costat la dona,

la companya de sempre,

la mare dels seus fills,

la font d’aigua amorosa,

la que li omple el llit,

i el cor, i els ulls

de vida.

Poqueta cosa és el que demana

l’home que tant conec

i sa companya,

després d’anys i més anys

deixant la vida

sense passar factura,

sense cap mida.

Lluitant en temps de guerra.

Preparant-nos un món

preciós i sense odis.

Treballant sense repòs.

Humiliats i vençuts.

Malalts de cos i d’ànima.

Esperant els seus fills.

O dels nets.

O quan siga.

Poqueta cosa és…

I es moriran sense ella.

L’hortet, el rierol…

Quina vida més bèstia!

 

Ovidi Montllor va néixer a Alcoi el 4 de febrer de 1942 i va morir a Barcelona el 10 de març de 1995. Poeta, actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.   Les seves cançons van ser referents de l’antifranquisme, el govern valencià el va silenciar i fou vetat a la Radiotelevisió Valenciana.

L’any 2004 es creà una associació de suport i projecció de la música en valencià que portà el seu nom: el Col·lectiu Ovidi Montllor. Aquest col·lectiu és el responsable, entre altres tasques, de la convocatòria dels Premis Ovidi Montllor, que s’atorguen anualment des del 2006 als artistes més destacats de la música en valencià.