Silenci, serenitat, soledat…

Josep Playà Montaner

El silenci sobre la Guerra Civil és un dels elements cabdals de La mestra i la Bèstia, la novel·la guanyadora del Premi Òmnium del 2023 i que la seva autora, Imma Monsó, va presentar en una nova edició del Club de Lectura d’Òmnium Eixample que va tenir lloc a la llibreria Documenta.

La història del llibre és la història de Severina, “una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral que [el 1962, als 19 anys] arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrera deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls irresistible d’apartar la filla de les consignes del Règim i la por d’aïllar-la excessivament de la normalitat imperant”, podem llegir a la contraportada de la novel·la.

El silenci al voltant de la Guerra Civil és molt important en el llibre”, explica l’autora. I afegeix: “Penseu que a moltes llars catalanes, per por o per algun tipus de trauma s’obviava aquella etapa de la nostra història. A mi sempre em va sobtar molt aquest silenci que guardaven els meus pares a casa. Aquest silenci no es pot verbalitzar perquè està afectat per un trauma.”

“Tenia moltes ganes de fer una història lenta, morosa, serena…” I aquesta és una altra de les característiques del llibre, juntament amb la soledat que té la seva màxima expressió quan la Severina va per Nadal a la seva antiga casa, una casa gelada en la que ja no hi són els pares.

Quant a la protagonista, Monsó explica que “volia fer una dona un xic ingènua. La ingenuïtat seria una mica l’antítesi del pedant que contempla el món sense pressupòsits provinents de la cultura present. En l‘adolescència s’adona que l’autosuficiència sola no serveix per a viure i decideix, d’alguna manera, lliurar-se als altres o obrir-s’hi.”

L’estructura de l’obra reposa sobre els esdeveniments del primer any de la Severina al Pirineu en el qual s’intercalen capítols sobre la infància i l’adolescència i apareixen altres persones, com la mare, Simona, la tia Júlia i Román, home de poques paraules i de llargues absències amb una activitat política clandestina que la noia descobrirà.

Dels tres desitjos que persegueix en instal·lar-se en una localitat de muntanya, Severina aconsegueix tocar la neu i tenir casa pròpia. El tercer, ser d’un poble, no li resulta gens fàcil de complir, i quan en parla amb Simeó —la Bèstia—, aquest li confessa que “la identitat col·lectiva és un parany, que mil vegades millor pertànyer a una bona persona que a una bona terra”.

La narració es prolonga fins al present, quan Severina fa setanta-vuit anys. En aquestes poques pàgines finals es traça un retrat nou de la protagonista, ara amb una filla i una néta.