Cant

Amb l’arado
só anat a trobar la vida
me só rentat amb la pluja
i eixugat a la font de la llum
De la terra
he heretat l’esperança
que m’acompanya
en l’esfera dels dies
Carregat d‘anys
camino pels antics senders
de la mia illa
El Nurac que me coneix
diu resist
culli síl·labes
cultiva-les als jardins de la ment
fes-ne paraules poderoses
a cantar la vida

Canto

(en idioma sard)

Con l’aratro
sono andato incontro alla vita
mi sono lavato con la pioggia
e asciugato al cuore della luce
Dalla terra
ho ereditato la speranza
che m’accompagna
nella sfera dei giorni
Carico d’anni
cammino per gli antichi sentieri
della mia isola
Il Nuraghe che mi conosce
dice resisti
raccogli sillabe
coltivale nei giardini della mente
fanne parole poderose
a cantare la vita

Antoni Canu va néixer a Ocier, Sardenya, el 19 de maig de 1929. És una de les veus poètiques més reconegudes de l’Alguer. Tot i ser de llengua familiar sarda, ha fet del català la seua llengua literària. El 2020 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La seua poesia, reconeguda a l’Alguer, a Sardenya, al conjunt de l’estat italià i als diversos territoris de parla catalana, es caracteritza per l’intent de documentar les emocions més íntimes mitjançant un vers aparentment senzill però que amaga una profunda sensibilitat.

Va arribar a la ciutat d’Alguer amb 10 anys amb la seva família, on llavors el català era llengua viva i omnipresent a tots els racons de l’Alguer. Era la llengua dels nens, dels pescadors i de la resta d’oficis de la ciutat. Així va ser com Canu es va veure motivat a aprendre l’alguerès per tal de poder jugar amb els altres nens. Apartir de 1990 comença a utilitzar la nostra llengua com a expressió poètica. Canu ha fet seu l’idioma de la ciutat que l’adoptà als 10 anys però sense oblidar mai els costums i la memòria de la seua terra d’origen. Aquest fet l’ha convertit en un ambaixador de la cultura catalana a Sardenya i a Itàlia, on ha guanyat nombrosos premis literaris.