Tics poètics: “Dea ex machina”, de Biel Mesquida Amengual
Dea ex machina
No et pensassis, moneta, que enganyes ningú
amb la cal·ligrafia aplicada dels teus poemes.
Cal·líroe, vols desfressar una veritat
que et desfavoreix: la imperfecció
de tes formes. Dit en paraules
més clares, reina: el teu mal cap
paralitza qualsevol tremolor del vers
i els sonets que publiques perboquen avortons
que, impúdica, i això és un amoret,
deixes descomponent-se davant els ulls
d’un desert de Lectors. Feliçment.
Biel Mesquida Amengual va néixer a Castelló de la Plana el 1947 de pares mallorquins. Llicenciat en Ciències Biològiques i Ciències de la Informació, no obstant i això, la seva trajectòria vital i professional ha girat entorn de la literatura i la cultura, especialment a Mallorca, i Barcelona, ciutat que l’autor considera contrapunt de l’illa. Els seus anys de joventut, anys de revolta i enfrontament contra tot ordre establert, amb el maig del 68 com a estendard, van resultar decisius per a la seva formació. De la mateixa manera es va relacionar amb poetes com Joan Brossa, Narcís Comadira, cantautors com Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat, i va continuar nodrint-se dels grans mestres de la literatura universal.
L’escriptura de Biel Mesquida, amb la seva recerca de la bellesa, el seu llenguatge poètic exuberant —gairebé desmesurat— i una crítica ferotge i àcida, és una de les més emblemàtiques del panorama literari català actual.