Els jurats de la 42a edició dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura, a la qual s’han presentat un total de 57 propostes, fan públics els veredictes dels diferents guardons, que es lliuraran en una gala a la sala polivalent de Cal Soler, de Sant Vicenç de Castellet, el proper divendres 22 de novembre (20. 30 h), dins del conjunt d’actes al voltant d’aquests premis i del Premi Bages de Cultura (que es farà públic el dia 18 i que es lliurarà el 29 de novembre). Les entrades per la gala són gratuïtes i les podeu adquirir aquí.

 

La gala

La sisena edició de la gala de lliurament dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura es farà el dia 22 de novembre (20.30 h), a la sala polivalent de Cal Soler, de Sant Vicenç de Castellet, amb la col·laboració dels grups de cultura popular locals (recordem que els premis es lliuren alternativament a Manresa o en una altra població del Bages i el Moianès).

 
Els guardons
 
Els tretze guardons de la convocatòria, dotats amb un total de 9.000 euros, són el Premi Berenguer de Montagut, el Premi Consell Comarcal del Bages a la Cultura popular i tradicional, el Premi El Galliner de textos teatrals, el Premi Empremta, el Premi Josep Maria Aloy de Narrativa jove, el Premi Litel de Música, el Premi Magí Canyelles per a estudis sobre la Catalunya Central, el Premi Maria Matilde Almendros al teatre amateur, el Premi Plácido a la producció cinematogràfica, el Premi Beca de Recerca Pare Ignasi Puig i Simon, el Premi a la Projecció artística, en la modalitat de Dibuix, el Premi Regió7 de Comunicació i el Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves.
 
Coordinats per Òmnium Bages-Moianès, els premis són convocats per l’Ajuntament de Manresa, els Amics de la Seu, el Centre d’Estudis del Bages, el Cercle Artístic de Manresa, Cineclub Manresa, el Consell Comarcal del Bages, El Galliner, Litel.cat, Òmnium Bages-Moianès, Ràdio Manresa i Regió7, amb la col·laboració de Cots i Claret, la Fundació Universitària del Bages-UManresa, Parcir Edicions Selectes i Zenobita Edicions.
 
 
Veredictes i biografies:

Premi Berenguer de Montagut per a estudis sobre la Seu de Manresa

A treballs de recerca o de divulgació sobre art, música, religió o valors culturals emmarcats en l’àmbit de la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. Convocat pels Amics de la Seu i dotat amb 1.000 euros, per Cots i Claret.

Atorgat a Anna Nadal Tenllado i Illán Holgado García, pel treball L’art de l’època del Barroc a la Seu de Manresa, un estudi sobre l’art de l’època barroca a la Seu, que posa en valor i dona visibilitat a les obres d’aquest període artístic que es conserven a la basílica. Els autors analitzen, sintetitzen i valoren críticament aquestes obres, i ofereixen una visió actualitzada del patrimoni barroc de la Seu.

Anna Nadal Tenllado (Girona, 1995) és graduada en Història de l’Art per la Universitat de Girona, màster universitari en Recerca en Humanitats per la Universitat de Girona i doctoranda en Història de l’Art a la Universitat de Girona amb la tesi “Interiors nobles a Girona durant el segle XVIII. Arquitectura, art i societat. Ha publicat La Roma antiga i moderna: pintura i antiguitat al segle XVIII i Ruta 6. Del Maresme a la Costa Brava, al Pirineu i a Girona, entre d’altres treballs. Té el premi de la Beca de Recerca Ciutat de Figueres 2023, amb el projecte Figueres de portes endins. Vida privada, devoció i cultura al segle XVIII.

Illán Holgado García (Barcelona, 1996) és graduat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (2014) i va cursar el màster de Recerca en Humanitats de la Universitat de Girona. Actualment és becari predoctoral IFUdG al departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona, on duu a terme una tesi sobre el retaule de l’època del Barroc a Catalunya i ha impartit docència a l’assignatura d’Art Barroc al llarg del curs 2023-2024. Entre les seves publicacions es troba un dels capítols del volum Rutes del Barroc (2023) i un dels estudis del futur catàleg de l’exposició Contra el Barroc. Un món en extinció. Ha participat en la redacció de continguts pel Museu del Barroc de Manresa i, amb Anna Nadal Tenllado, han elaborat el guió per a les visites barroques de la Seu de Manresa.

Premi Consell Comarcal del Bages a la Cultura popular i tradicional

A iniciatives dutes a terme en el darrer any i mig per entitats o associacions de la comarca. Convocat i dotat pel Consell Comarcal del Bages amb 1.500 euros.

Atorgat a l’Associació Trapelles del Mig-Món, de Súria, amb el projecte La Trapellada. El jurat valora la qualitat del projecte, tot i ser una entitat de nova creació, que es va constituir com a tal aquest 2024. La proposta busca donar més amplitud a la Festa Major de Súria, i la seva cultura popular, molt marcada per l’existència de les caramelles. Alhora, es proposa fer més visible el nucli històric del municipi, organitzant actes geganters amb entitats d’altres municipis. Es remarca també, la intenció de recuperar tradicions del poble, com la confrontació entre Els Blancs i els Negres, i fomentar la participació dels suriencs. Finalment, el jurat posa èmfasi en el fet que el premi podria ajudar molt a tirar endavant la proposta, i per tant, potenciar un canvi en el context cultural i tradicional actual del municipi.

L’Associació Trapelles del Mig-Món va ser creada per un grup de jovent surienc la tardor del 2023, moguts per la manca d’activitats culturals a la població. L’objectiu era potenciar la cultura popular surienca i apropar-la al jovent tot creant la Trapellada: una festa innovadora, que barreja història local, personatges d’imatgeria i música en directe, en un escenari únic, com és el Poble Vell de Súria.

Premi El Galliner de textos teatrals

A una obra de teatre. Convocat per l’Associació Cultural El Galliner, de Manresa. El premi consistirà en lectura dramatitzada de l’obra o una residència tècnica de dos dies per fer una funció al Kursaal, d’acord amb el que s’especifica en les bases.

Atorgat a Jordi Santasusagna i Davins, per l’obra de teatre #TheMove (La mudança). El jurat valora L’autor ha sabut crear una comèdia amb un ritme trepidant a partir d’un tema tan actual i controvertit com és la interferència de les noves tecnologies (i més específicament de la intel·ligència artificial) en les relacions humanes. Una obra divertida i plena d’ocurrències, amb tot de situacions hilarants, rèpliques picants  i girs sorprenents, que posen al descobert i parodien  la creixent submissió d’una parella al poder anorreador de la màquina.

Jordi Santasusagna i Davins (Cardona, 1971) és escriptor, guionista i actor. Llligat des de ben jove al mon del teatre, al 2002 es va estrenar com a dramaturg amb la comèdia musical de2en2. Des de llavors, ha escrit una vintena d’obres teatrals de tots els gèneres, entre les que destaquen Primer primera (2006), Viurem lliures o morirem (2013), El tron (2019) i Misty (2020). L’any 2023 va guanyar el premi Jaume Vidal i Alcover de teatre amb l’obra El magatzem, als premis literaris de Manacor. També és autor de cinc novel·les publicades: L’infern d’alabastre (Ed. Alrevés, 2011), L’Aleman (Ed. Alrevés, 2013), La lluna de Praga (Onada Edicions, 2014), Bandera Negra (Ed. Gregal, 2014) i Porcs (Crims.cat, 2021), aquesta darrera guardonada amb el VIII Premi Memorial Agustí Vehí de novel·la negra.

Premi Empremta

En reconeixement a una iniciativa personal o col·lectiva que hagi destacat en els darrers temps, des de les comarques del Bages i el Moianès, en el desenvolupament cultural, artístic o social del país. Convocat per Òmnium Bages-Moianès.

Atorgat a Oló de Lletres, un esdeveniment literari nascut a Santa Maria d’Oló i organitzat, per particulars, entitats locals i l’Ajuntament, amb l’objectiu principal de fomentar la literatura pensada, expressada i escrita en català. El jurat valora especialment la voluntat de transmetre la cultura literària vinculada al poble; és a dir, de compartir literatura i territori, amb el màxim d’entitats locals possibles.

Oló de Lletres neix la tardor de l’any 2022, amb una primera edició dedicada als autors locals. Durant les tres primeres edicions el programa ha inclòs caminades literàries, pedalades de contes, tallers d’escriptura per a infants i adults, conferències, taules rodones i exposicions, amb intel·lectuals locals i nacionals. L’any 2023, la descoberta que els ascendents de Mercè Rodoreda provenien d’Oló els va fer dedicar la segona edició a aquesta autora. I en l’edició d’aquest any el tema central ha estat la mitologia de la terra.

Premi Josep Maria Aloy de Narrativa Jove

Adreçat a joves escriptors entre 16 i 20 anys. Dotat amb 500 euros i la publicació al diari Regió7, el primer premi, i amb 200 euros, el treball finalista. Convocat per Òmnium Bages-Moianès, amb el patrocini de la Fundació Universitària del Bages-UManresa i la col·laboració de Regió7.

Atorgat a Júlia Bernadet Peña, pel relat Èrica, per la força expressiva de les imatges, la riquesa lèxica i  la delicadesa lírica de la història, narrada amb coherència i cohesió. 

Júlia Bernadet Peña (Granollers, 2006). Actualment, cursa primer de Filologia Catalana a la Universitat de Girona. Li agrada la narrativa, en concret la novel·la policíaca i romàntica, i fa poc ha descobert la novel·la gòtica. El seu llibre preferit és Jane Eyre, de Charlotte Brontë. No té gaire clar el seu futur en la literatura, però li m’agrada molt escriure i afirma que sempre ho continuarà fent.  

Finalista: Paula Casado Garcia, pel relat Quan s’apaguen les estrelles.

Paula Casado Garcia (Figueres, 2006) estudia Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. La cultura ha estat sempre un factor molt important a la seva vida, tant per l’afició per llegir com la que li van inculcar el seu pare o la seva professora per escriure. No té cap gènere preferit, però si ha d’escollir-ne un diria el romàntic perquè és molt fanàtica del amor.

Premi Litel de Música

A una composició musical inèdita, tant la lletra com la instrumentació, i íntegrament en català. Convocat per Litel.cat. El premi consistirà en la producció, enregistrament, mescla i masterització del tema a l’estudi Litel.cat.

El premi d’enguany ha quedat declarat desert.

Premi Magí Canyelles per a estudis sobre la Catalunya Central
 
A un treball de recerca o de divulgació en qualsevol camp emmarcat en la Catalunya Central. Dotat amb 1.500 euros per Parcir Edicions Selectes i Zenobita Edicions. Convocat pel Centre d’Estudis del Bages.
 
Atorgat a Joan Vila-Masana i Portabella pel treball La premsa periòdica vuitcentista (de Manresa), un recull detallat i exhaustiu de tota la premsa que es va publicar a Manresa des de 1808 fins a 1900. S’hi analitzen les 81 publicacions periòdiques que es van publicar al llarg del segle, el context històric en que va aparèixer, una fitxa detallada de cada diari, de les seves característiques i una anàlisi d’alguns elements significatius de la publicació acompanyada de la imatge/imatges d’alguns exemplars de cada periòdic a més d’altres característiques. El jurat valora la ingent feina i hores de dedicació que ha representat buidar aquestes fonts primàries, la metodologia utilitzada, la recerca i anàlisi de fonts documentals i les conclusions extretes que fan una radiografia completa de la premsa de la ciutat al segle XIX. I considera que l’estudi és un element fonamental que pot servir de base per a futurs treballs sobre la premsa de Manresa.
 
Joan Vila-Masana i Portabella (Manresa 1953) és enginyer industrial per la UPC de Barcelona i enginyer en Génie Atomique pel INSTN de Saclay (Paris), amb estudis de filosofia i lletres. Cap d’inspeccions d’instal·lacions nuclears i radioactives del Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives de la Generalitat de Catalunya, director de serveis generals de l’Hospital Universitari de Bellvitge, director d’infraestructures de l’Institut Català de la Salut i director d’infraestructures i enginyeria biomèdica de l’Hospital Clínic. Professor de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i estudiós de temes manresans i autor de diversos treballs d’història de la ciutat, ha publicat diversos llibres i més de 50 articles sobre temàtica manresana.
 
Premi Maria Matilde Almendros al teatre amateur

Convocat per Ràdio Manresa i El Galliner, en record de qui ha estat l’actriu manresana més significativa de l’escena catalana de l’últim segle, en reconeixement de la tasca realitzada per persones, en actiu o no, vinculades al teatre amateur, o bé a col·lectius teatrals actuals, dins l’àmbit territorial de les comarques del Bages i el Moianès.

Atorgat a Jaume Puig Bou, actor, director i dinamitzador teatral i cultural. El jurat creu que la seva vocació altruista envers el teatre amateur, la il·lusió cada dia renovada per compartir i per fer que gent jove trepitgi escenari, el tarannà dinamitzador i de lideratge, i sobretot la voluntat de promoure el teatre amateur i la col·laboració amb d’altres entitats per crear-ne esdeveniments paral·lels el fan mereixedor del premi que porta el nom de la manresana il·lustre Maria Matilde Almendros, que copsa especialment el seu esperit.

Jaume Puig Bou (Manresa 1940) comença de ben petit a fer teatre a la parròquia de Sant Josep del Poble Nou de la ciutat, on actualment continua desenvolupant l’activitat teatral i coordinant tots els projectes que s’hi duen a terme. Durant els anys d’infantesa i joventut representà obres emblemàtiques com Els Pastorets, Innocentades, i títols del teatre popular i clàssic al desaparegut teatre parroquial. Als anys 90, un grup d’aquells amics, que van viure i créixer a l’entorn de la parròquia, es van retrobar per reprendre l’activitat teatral, amb el Jaume al capdavant; van batejar el grup amb el nom de Nostra Llar. Des d’aleshores, ell és l’impulsor del teatre al barri, i de diferents generacions de grups de teatre infantils i juvenils. Sota la seva direcció s’han representat festivals, sarsueles, musicals, i obres de teatre de tot tipus de gènere, incloent teatre al carrer per la Festa Major de Sant Josep. Amb la voluntat d’obrir-se a la ciutat i a la comarca, portà el grup a participar a la Fira de l’Aixada, des que per primer any es teatralitzà aquest esdeveniment. Des d’aleshores, no ha deixat d’actuar-hi. Així mateix, liderà la participació del grup Nostra Llar a la Festa de la Verema del Bages, a Artés, col·laboració que durà unes quantes edicions. En els darrers anys, coordina l’actuació del grup a l’Homenatge a la Gent Gran que se celebra anualment a Manresa, on també actua. Amb sentit de ciutat, de comarca del Bages, i com a home de teatre, ha dirigit diverses sarsueles per a l’Associació Divina Pastora, amb orquestra en directe i solistes professionals. Participà també en altres muntatges de la ciutat, com la Innocentada de Manresa i, més recentment, el muntatge La Santa Espina, creada per la Comissió Guimerà al Bages. Ha estat dinamitzador de diverses activitats teatrals a la Residència Montblanc de Manresa. Darrerament, col·labora com actor a la Fira dels Embarrats de Sant Joan de Vilatorrada. A més de la seva activitat teatral, participà amb el Cor Parroquial de Sant Josep com a cantant, i anualment organitza un Concert de Nadal, del qual és director escènic. Des de fa més de vint anys, reuneix una coral d’homes per recuperar l’antic cant de La Passió per Setmana Santa i també, els primers anys, per cantar nadales.

 
Premi Beca de Recerca Pare Ignasi Puig i Simon

Beca convocada per l’Ajuntament de Manresa i dotada amb 3.000 euros, per a un projecte de recerca o divulgació que enforteixi el relat turístic i divulgatiu sobre el llegat de l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat en el sentit més ampli possible.

La beca d’enguany ha quedat declarada deserta.

Premi Plácido a la producció cinematogràfica

A una iniciativa de producció cinematogràfica, relacionada amb la comarca del Bages per la vinculació que hi pugui tenir (equip tècnic, equip artístic, producció, temàtica, localització). Convocat i dotat per Cineclub Manresa amb 300 euros, un abonament de l’any 2025 i l’exhibició del treball dins la temporada en curs de Cineclub Manresa.

Atorgat a Biel Macià, pel treball Montserrat. Integral 107 (2024). El jurat en ressalta especialment la producció, molt sòlida i completa, i la complexitat logística a l’hora de dur a terme el documental. El fet que hagi estat filmat a Montserrat també hi aporta valor pel significat que té la muntanya a casa nostra, amb una fotografia molt ben aconseguida que la realça encara més. També es valora el fet que el director i l’actor siguin la mateixa persona i que hi estigui doblement implicat. Finalment, també es ressalta que s’hagi aconseguit el repte final.

Biel Macià Peramiquel (Manresa, 1997) és un jove director que es dedica al món de l’audiovisual pel seu compte, en tota mena de projectes i col·laborant amb diferents productores. Des de petit ha mostrat molt d’interès cap al parkour, cap a la muntanya i cap al fet de cultivar-se físicament i espiritualment. En la seva obra personal de documentals podem veure com explica algunes de les seves aventures amb la intenció de transmetre la seva passió per les arts que practica i predicar un estil de vida i uns valors. Els documentals són la seva forma preferida d’explicar històries. Les seves obres tenen un estil proper i dinàmic, amb un to informal, però d’alta qualitat.

Premi a la Projecció artística en Dibuix

Convocat pel Cercle Artístic de Manresa per distingir un o una artista de la il·lustració de la Catalunya Central, de qui es valorarà l’obra i la projecció al llarg del temps amb una exposició l’any següent a l’Espai 7, de Manresa, i, si ho desitja, altres exposicions a l’Espai d’Art del Cercle i a l’Espai Òmnium.

Atorgat a Rodrigo Rodríguez Comos, un gran dibuixant i un excel·lent il·lustrador de còmics; però també un gran pintor: fa uns magnífics retrats en aquarel·la i en pintura treballa bé el pastel, l’aquarel·la i l’oli. El jurat remarca l’oportunitat de conèixer més a fons l’obra d’aquest manresà internacional, que possiblement era desconegut per molts de nosaltres. L’extens currículum i la qualitat dels dibuixos i de la seva obra en general el fan plenament mereixedor del Premi Lacetània a la Projecció Artística en Dibuix.

Rodrigo Rodríguez Comos (Llanes, 1935) va haver d’exiliar-se a Galícia per la repressió franquista. Va estudiar a Madrid i Barcelona, i el 1967 va establir la residència a Manresa. Ha estat més conegut a l’estranger que al nostre país i el seu currículum en dona bona fe. Des de petit es va sentir motivat pel dibuix i la pintura i als 15 anys es va publicar un tebeo seu al diari El Progresso de Lugo i a partir de 1958 i anys posteriors va il·lustrar les portades del diari setmanal El Oriente de Asturias. El 1960 Editorial Bruguera li ofereix la feina d’il·lustrar històries de personatges emblemàtics: Gengis Khan, Ricardo Corazón de León, Joselito, Sissi Emperatriz i diversos episodis d’El Capitán Trueno. La feina a Bruguera li va obrir camí per treballar a Europa. Va fer còmics per l’editorial alemanya Batei Verlag sent Wendy (història de noies i cavalls) el seu personatge més popular. Per l’Holandesa Oberon. Per la londineca Thomson & Company (recreant el personatge de Barbie). Per l’Editorial Imperia de Lió va dibuixar a Marouf (un justicier anònim que lluitava contra els nazis durant l’ocupació alemanya. Per Itàlia va il·lustrar guions de gènere policíac. Combinava aquestes feines enviat vinyetes de nenes, nenes i cavalls a Escòcia, Noruega i Suècia. En la gran quantitat de còmics que va il·lustrar, va treballar tots els temes i això fa que les seves il·lustracions siguin riques i diverses.

Premi Regió7 de Comunicació

A iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social, sobre temes de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. Convocat pel diari Regió7 i dotat amb 300 euros (impostos inclosos) i una subscripció electrònica a Regió7, valorada en 400 euros.

Atorgat a la revista El Breny, que celebra cinquanta anys, pel seu mig segle publicant en català i de manera ininterrompuda notícies i reportatges que expliquen la vida cultural, social i associativa de Sant Vicenç de Castellet amb una clara vocació de servei al poble.

El primer número d’El Breny, una de les revista mensuals d’informació local més antigues del Bages, va sortir a la llum el novembre del 1974 i, durant aquestes cinc dècades, generacions de voluntaris l’han fet possible.

Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves

A un article sobre el treball de recerca de batxillerat o cicles formatius fet en els cursos 2023/2024 que estudiï qualsevol aspecte de la Catalunya Central. Convocat i dotat pel Centre d’Estudis del Bages amb 300 euros per als autors i una subscripció per dos anys a la revista Dovella per al professor tutor.

Atorgat ex-aequo a:

Marina Lanzo Calvo, de l’Institut Cal Gravat de Manresa, tutoritzada per Ovidi Cobacho Closa, pel treball La bellesa en el dolor: l’Exposició-Subhasta de Pintures contra el Càncer de Manresa. El treball investiga i estudia aquesta iniciativa artística i solidària realitzada al llarg de més de 46 anys i l’analitza de forma acurada i exhaustiva, en el seu context artístic, social i econòmic, des del punt de vista qualitatiu i quantitatiu.

Mallol Vall Estefanell, de l’Institut Joaquim Blume d’Esplugues de Llobregat, tutoritzat per Lluís Francesc Núñez de Castro Vallès, pel treball De gegants i bèsties. L’evolució de la iconografia religiosa en la imatgeria festiva. Amb el fonament de l’estudi de l’evolució de la imatgeria gegantera, centrada en tres ciutats: Manresa, Solsona i Berga, analitza l’evolució de la iconografia des dels seus orígens religiosos de fa segles fins al context civil del període actual, amb fort arrelament en la cultura popular i la identitat catalanes, i materialitza el treball amb la construcció d’un gegantó per a una colla.

Pau Hernández Rancaño, de l’Institut Mig-Món de Súria, tutoritzat per M. Àngels Farré Coletas, pel treball La Guerra Civil Espanyola, camí al fratricidi. A partir d’una introducció històrica i de les memòries personals del besavi Ramón Rancaño, prepara i realitza un curtmetratge centrat en els fets ocorreguts els dies de la revolta militar del 18 de juliol de 1936 a la caserna de Simancas de Gijón.

Marina Lanzo Calvo (Manresa, 2006) ha estudiat Batxillerat Humanístic-Social a l’Institut Cal Gravat. Actualment estudia el Grau d’Estudis Globals a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Mallol Vall Estefanell (Sant Vicenç de Castellet, 2006) estudia Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment es dedica a ajudar al seu pare al taller d’on fan néixer figures d’imatgeria festiva i atrezzo. Apassionat per la cultura popular és per això és hereu del seu poble on també fa de romà, balla a l’Esbart i hi surt com a diable al correfoc. També és geganter a Manresa, Solsona i Mollet del Vallès. És el cap de colla del Ball de Diables de Sant Miquel de Manresa, diable a Santpedor, portador de la Víbria de Manresa. Participa en els Pastorets de Castellbell. En un futur li agradaria fer restauració de peces d’art, compaginant-ho amb la creació de figures d’imatgeria festiva. Pau Hernández Rancaño (Súria, 2006) ha estudiat Batxillerat Humanístic-Social a l’Institut Mig-Món. Actualment estudia el grau en Cinematografia a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). S’ha introduït en les arts escèniques, tant en el teatre com en el cinema, i ha seguit cursos a l’Aula d’Arts Escèniques del Kursaal a Manresa. Li interessen també la història i els temes filosòfics i tècnics, i li agraden els trens i els temes de ficció.