Hivern

Vas entrar a la meua vida
com un febrer cansat.
Com la matèria d’una lliçó
que durant anys havies repetit a classe.
I vas saber que la nostàlgia
és un ascensor que puja fins a l’àtic
i amb els anys fa més llarga la baixada.
Potser ja ens havíem trobat,
en una altra vida, en un altre país,
en la terrassa d’un Starbucks,
fent cua per a un concert
o obrint la porta dels congelats
d’un supermercat del barri.
Sé que, com diu la poeta,
res passa ni passarà dues vegades.
Però m’hauria agradat trobar-te així,
de sobte,
com cauen els botons descosits d’un abric.

Àngels Gregori i Parra va néixer a Oliva (Safor) l’any 1985. L’any 2003 es va traslladar a Barcelona per iniciar els estudis universitaris. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, Màster de Gestió Cultural per la Universitat Oberta de Catalunya.
Ha estat inclosa en diverses antologies de poesia i ha estat traduïda a diversos idiomes, com l’italià, el castellà, el francès, el croat i l’asturià. Ha estat comissària de Barcelona Poesia (2017-2019).