Sense renou

Sota la lluna, glaçada,
la fondalada torna a reviure
quan el cel de l’univers
tot es concentra
dins la conca futura,
blanca mà teua.
Lentament, lentament,
sense renou
els flocalls, boscos
i camins embolcallen.
Neu sobre neu,
rastres del que ja no hi és
i el que ha callat,
veu de ningú,
d’ales silenci.
Lentament, lentament,
sense renou,
on comencen els instants,
breus, les arestes brillen.

Ricard Martínez Pinyol va néixer a Tortosa el 1959. Llicenciat en Filologia Catalana i Belles Arts. És professor d’educació plàstica i visual a secundària. Des de 1991, viu a Algaida (Mallorca). Ha publicat diversos llibres de poemes. Va guanyar la 43a edició del premi Senyoriu Ausiàs March de Beniarjó amb Els ulls fecunds, editat per 3i4.