Rossend Aymí Escolà

Va néixer a la Palma d’Ebre l’any 1940. Ha estat compositor, professor, organista i director de corals.
Tercer fill del matrimoni format per Josep i Cecília, una família pagesa de la Palma. El 1952 va començar a estudiar al Seminari de Tortosa. A partir del 1965 i durant 5 anys estudia al Pontificio Istituto di Musica Sacra, a Roma, on estudia amb els professors Ferruccio Vignanelli (orgue), Carlo Cammarota (harmonia), Armando Renzi (composició), Vieri Tosatti (orquestació) i Domenico Bartolucci, director de la Capella Musical Pontifícia. Retornà l’any 1970.
Fou organista de la catedral de Tortosa al llarg d’una dècada, i professor del Conservatori de Tortosa(solfeig, piano, harmonia i orgue). També ha dut a terme una importantíssima tasca de reconstrucció i restauració d’orgues (Flix, la Palma, Vallibona).

El 20 d’abril de 2007 l’Ajuntament de Tortosa li va fer entrega de la Medalla de Plata de la ciutat. Així mateix, el desembre de 2018 rebia la Medalla de la ciutat de Vinaròs a la Cultura. Fou  cofundador i impulsor de la delegació a Tortosa del Conservatori Professional de Música de la Diputació, de la delegació de Joventuts Musicals de Tortosa i de la Coral Vent de Dalt. Ha compost diverses obres per a piano, orgue i cor, entre les quals cal destacar la Suite Scala-Dei. Ha dirigit la interpretació del Magnificat del pare J. M. Martí amb la Coral de les Terres de l’Ebre al Festival Internacional de la Música Sacra de Tortosa i la Missa del Renaixement amb el Cor Flumine. L’any 2011, el cant de la Sibil·la va tornar a sentir-se per Nadal a la Catedral de Tortosa. La peça va ser interpretada per la soprano Cecília Aymí, acompanyada a l’orgue pel mestre Rossend Aymí, el seu pare.

Pepa Nogués Furió

Va néixer el 1972 a Carlet, població valenciana de la comarca de la Ribera Alta. Estudià a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona on es va graduar d’Antropologia –en l’especialització d’Etnologia- el 1998. Membre de la Comissió de Recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del 2008 al 2011, ha investigat la cultura popular i és autora de recerques sobre jocs populars i tradicionals del Maresme i de la Terra Alta.
Ha participat en les Jornades d’Etnologia de les Terres de l’Ebre presentant treballs, exposicions i fent de guia. Directora del Centre d’Estudis de la Indumentària Tradicional de les Terres de l’Ebre, col·laboradora del Museu de les Terres de l’Ebre i de l’Ecomuseu dels Ports, educadora ambiental al Parc Natural, emprenedora de l’empresa Guies del Port i fundadora de l’entitat Aula d’Artesanies, Tradició i Ecologia
Des del 1998 s’establí a la Terra Alta. Més tard, passarà a residir a la Portellada al Matarranya, centrant més la seua activitat al Matarranya, sense oblidar-se dels lligams culturals amb la Terra Alta. Formarà part de la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya i organitzarà i serà la comissària i dinamitzadora de l’exposició Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar (2002) i, amb M. Gimeno, H. Moret i R. Solana, realitzaran l’exposició La llengua catalana a l’Aragó (2005) promogudes per ASCUMA.
Donarà classes de català per a adults a diverses poblacions del Matarranya, del Baix Aragó-Casp i a Alcanyís.
Com a mare de dues filles i preocupada per la seua educació, serà sòcia fundadora i secretària de l’Associació de pares i mares del Matarranya per l’escola en català ‘Clarió’ constituïda el 2013, amb l’objectiu de promoure i intensificar la presència de la nostra llengua en tots els centres educatius i organitzar activitats i recursos pels menuts.
Professora de català a l’Escola Oficial d’Idiomes Ignacio Luzán de Montsó del 2014 al 2016 i de Llengua Catalana i Literatura a l’IES Matarraña del 2016 fins a l’actualitat. Des del centre dinamitzarà les múltiples activitats al voltant de l’aprenentatge de la llengua.
Ha publicat articles a les revistes Lo Senienc, Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta, Revista d’Etnologia de Catalunya, Caramella, Temps de Franja, La Comarca, Kalat-Zeyd… És autora dels llibres: Parc Natural dels Ports. Patrimoni Humà i La indumentària tradicional en el calendari festiu, a més de publicacions digitals sobre els seus treballs.

Miquel Àngel Pradilla Cardona

Natural del Rossell (1960), és filòleg i catedràtic de Sociolingüística Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
Editor d’Onada Edicions, una de les grans editorials de les comarques centrals dels Països Catalans. Dinamitzador cultural, organitzador del Congrés de la Diòcesi de Tortosa. Impulsor de premis literaris com els Ciutat de Benicarló, editor, escriptor, investigador. És una de les persones clau de la cultura ebrenca a les comarques centrals dels Països Catalans.
Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i entre el 2019 i 2022 va presidir la Societat Catalana de Sociolingüística.
Entre les seues publicacions destaquen: El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica (1996), El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüística del conflicte (2004), Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008), La tribu valenciana. Reflexions per a una sociolingüística del conflicte (2008), De política i planificació lingüística. Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català (2011), La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística (2015) i Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica (2024).

Anna Maria Bel Curto

Neix a Tortosa l’any 1938 sota els bombardejos de l’aviació franquista. L’any 1950 començà la seva formació de dansa amb la professora Maria Antònia Mir, de Tarragona, i, als 16 anys, es traslladà a Barcelona per continuar formant-se. Allí rebé classes (1954-1957) del gran ballarí i coreògraf Joan Magrinyà, que li proposà formar part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu (1957 i 1958).
Ha fet carrera com a ballarina, docent i divulgadora. Desenvolupa la seva carrera com a intèrpret al Gran Teatre del Liceu, i torna a Tortosa, com a professora i difusora de la dansa, que la considera una eina pedagògica i un valor cultural.
Va fundar l’Escola de Dansa Anna M. Bel fa 61 anys, que va ser la primera a la ciutat de Tortosa l’any 1957.
El seu centre d’aprenentatge ha estat referent a les Terres de l’Ebre, on han col·laborat pedagogs de renom de la dansa a Catalunya i s’han format la majoria dels ballarins professionals del territori de les darreres dècades.
Organitza sortides culturals al Liceu per poder veure espectacles de companyies internacionals i els millors ballets de repertori. Aquestes excursions creen un públic per a la dansa a Tortosa. La seva curiositat i l’autoexigència constant han fet que mai hagi deixat de formar-se i treballar sempre vinculada al que més estima: la dansa. L’any 1977 estudia psicomotricitat i obre la porta a la incorporació de nois a l’acadèmia.

Cinta Sabaté Querol 

Nascuda a Tortosa, l’any 1946 és una escultora i pintora catalana, coneguda per les seves figures de dones i la maternitat, crea cossos femenins decidits, sòlids i generosos.
A banda dels estudis per a obtenir el títol de professora de Dibuix i, posteriorment, el de llicenciada en Belles Arts, estudia una gran quantitat de tècniques i disciplines artístiques per poder-les aplicar, posteriorment, en la seua vida docent: ceràmica, esmalt sobre metall, repussat de metalls, gravat i altres.
En els seus treballs destaca la puresa de la forma per la forta estructura interna i un cert arcaisme en el tractament dels ulls. Una de les seves temàtiques més representades en l’escultura és sobre l’anatomia femenina. Cap als anys vuitanta té plenament definit el seu llenguatge amb un tema preferent: les maternitats. Les seves figures femenines són dones fortes, rotundes, realitzades amb un mínim de detalls, de manera que potencia els valors essencials escultòrics. No es refereixen a cap figura o cap persona en particular; són éssers amb vida pròpia. La idea de protecció de les maternitats pren ara un gran protagonisme. 
En la seva estada a Santa Coloma, projecta un mural de 400 m2 amb el que inicia, potser sense pretendre-ho, un important moviment muralista de secundària a tot Catalunya. Va exercir durant 7 anys. Tornà a les Terres de l’Ebre, on ha alternat entre dos instituts a les capitals del Baix Ebre i del Montsià respectivament. Ha estat professora de Dibuix i Escultura a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent. A banda de professora, també ha estat alumna d’Eliana Comelada, Adolf Tobeña, Giner Sorolla, Miquel Porter, Joan Víctor de Barberà…