Després de somiar amb tu

Quan era un nen, em deien que les flors
no moren mai, i que quan es panseixen,
de nit, mentre els infants estan dormint,
es revifen i ballen, somrients,
en habitacions sense ningú
que s’il·luminen amb les seves festes.
No oblidaré la teva última cara
dessota el gel primíssim de l’oblit.
No em queda més consol que aquest silenci
de les històries de la infantesa.
Pensar que el teu somriure és a prop meu.
Que està plena de flors l’obscuritat.
Que no et veuré en la llum, sinó només
en les parpelles negres d’algun somni.

Joan Margarit i Consarnau va néixer a Sanaüja (la Segarra) l’11 de maig de 1938, en plena Guerra Civil Espanyola, i va morir el 16 de febrer de 2021 a Sant Just Desvern. Des de l’any 1968 i fins que es va jubilar, va ser catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Comença la seva carrera com a poeta a partir de 1963, amb obres en castellà i més endavant en català. Amb constants reedicions i traduccions de la seva obra, Joan Margarit és un dels poetes catalans més populars i llegits del panorama literari català.