Tics poètics: “Cançó per a ningú”, de Felícia Fuster i Viladecans

Actualitat

Cançó per a ningú

No ploris al matí
per un sol de disfressa
no ploris en la nit
si la lluna et clivella
que en el cor sempre hi ha
grana per a una altra herba.

No ploris al matí
quan plogui la tristesa
obre’t de dalt a baix
igual que una finestra
i deixa passar el vent,
el vent tot ho asseca.

No ploris al matí
ni amb el mar ni amb les vespres
que et canten mur endins
els teus murs sense reixes.
Si plores un sol cop
després ploraràs sempre.

No ploris al matí,
la vida és una festa
per on et cal anar
amb vestit de diumenge,
el cor arrecerat
dins d’una fortalesa.

I si un dia hi vas nu
o amb regust de setembre
en tornaràs plorant
de matí, tarda i vespre.
No ploris al matí
ni a la nit, ni ja cendra.

Felícia Fuster i Viladecans va néixer al barri de la Barceloneta, Barcelona, el 7 de gener de 1921 i va morir a París el 4 de març de 2012. Fou una poeta, pintora i traductora catalana que va viure a París des del 1951. El 1950 viatja a París per millorar el francès i un any després decideix d’establir-se definitivament en un “exili voluntari” fent-hi treballs de gravat de vidre per encàrrec i compaginant-ho amb la docència com a professora d’espanyol a l’escola d’idiomes Berlitz i fent viatges per tot Europa. Fuster es va donar a conèixer al públic el 1984, amb la publicació d’Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, un recull que la poeta va presentar al Premi Carles Riba. No el va guanyar, però Maria-Mercè Marçal, al jurat, va detectar una veu que no s’havia de deixar passar. La poesia de Felícia Fuster es caracteritza per la meditació i la introspecció al voltant de temes existencials. El 2021 va ser l’Any Felícia Fuster, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement, i es va inaugurar una placa literària a la casa on va néixer.