“O ets del mar o no n’ets”

Estela Esteban

Sembla que fa quatre dies vam començar aquesta temporada i ja hem fet la última tertúlia.
En aquesta ocasió hem parlat amb l’Antoni Veciana de la seva primera novel·la Nicolau que ja ha estat finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la del 2022 i ha obtingut una menció especial del jurat llibreter del Premi No Llegiu.

Tot i ser la seva primera novel·la, l’Antoni sempre ha estat vinculat al mon de les arts escrivint obres de teatre i produint-les amb Lo nostro, que va fundar al 2020 juntament amb Pau Ferran a més de ser filòleg de formació.

Avui, a més de comptar amb la presència de l’Antoni també ens ha acompanyat en Miquel Adam, l’editor del llibre, fundador de l’editorial La Segona Perifèria que, als inicis del Club de Lectura, ens va saber aconsellar molt bé i ens va ajudar moltíssim i que ens ha explicat el simbolisme que s’amaga darrera el logotip de l’editorial: un primer cercle més gran, que simbolitza l’editorial, que protegeix el segon cercle més petit, que és l’autor i també protegeix l’obra simbolitzada en el punt central de tots dos cercles.

“Nicolau” està basat en una rondalla d’en Joan Amades de la qual aprofita els personatges per desenvolupar la història. És una història de fugida on cap dels personatges no se sent a gust, on els protagonistes son els homes, un home peix en contraposició a les sirenes, però que està sustentada per les dones de la família. Pot semblar una novel·la pessimista, però el que vol mostrar és una finestra d’optimisme i d’esperança que encarna la figura del pare d’en Nicolau.

L’Antoni ens explica que “a Alemanya, on tinc parents, hi ha un cicle d’històries que serveixen per explicar la seva cultura”. La guerra civil va trencar amb la tradició oral catalana i la seva ambició és recuperar aquestes històries i construir aquest cicle que permeti explicar la nostra cultura.

És molt remarcable la utilització del llenguatge del Baix Camp i l’autor ens confessa que la primera versió del llibre tenia un llenguatge molt més dialectal i que escollia el vocabulari preguntant-se: “com ho hauria dit la meva àvia?” Creu que s’ha d’obrir la porta al dialectalisme en la literatura perquè afegeix riquesa a la llengua.

I, per acabar, l’Antoni ens va avançar que la seva nova novel·la està ambientada a Barcelona i que, tot i no tractar-se d’una novel·la històrica, un dels protagonistes és l’estàtua eqüestre de Ramon Berenguer III que hi ha a Via Laietana. S’endinsa en el seu matrimoni amb Dolça de Provença. I ens diu que no és històrica perquè retrata una època que no és molt coneguda i això li dona molt marge per “inventar”.

Tot esperant l’edició d’aquest nou llibre, us emplacem a seguir-nos la temporada que ve amb noves i bones lectures. Que passeu molt bon estiu.