Xavier Antich: “No tindrem país lliure si no construïm col·lectivament el país. I, en això, el català hi té un paper fonamental”

Barcelona, 17 de juny de 2024- Òmnium Cultural ha lliurat, aquest dilluns 17 de juny, el guardó del 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al lingüista, escriptor i traductor, Albert Jané. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, li ha fet entrega del premi en el transcurs d’un acte creat expressament per a l’ocasió, al Palau de la Música Catalana. Durant l’entrega, Antich ha reconegut el compromís i l’activisme d’Albert Jané en la batalla permanent per la llengua i ha posat en valor “la ingent, titànica, tasca portada a terme per un dels més eminents -i sens dubte el més discret- de la generació dels herois i heroïnes que amb la llengua catalana proscrita i prohibida, va mantenir-la, preservar-la, recuperar-ne el caràcter més genuí, dotar-la de consistència filològica i rigor normatiu, actualitzar-la i vivificar-la, i contribuir al seu ús social amb l’ambició de què fos la llengua de tota la gent del país”. En aquest sentit, Antich ha afegit, reivindicatiu, que “No tindrem país lliure si no construïm col·lectivament el país. I, en això, el català hi té un paper fonamental”. Finalment, ha fet una advertència: “No és intel·ligent cedir a la temptació del replegament o del resistencialisme, que assumeix el marc que alguns voldrien per minoritzar-nos encara més la llengua. Ni és tampoc intel·ligent caure en el catastrofisme de l’inevitable, on es troben còmodes els profetes de l’apocalipsi. Des d’Òmnium, ens reconeixem com activistes per la llengua: conscients dels problemes, sí, però també dels reptes i dels esforços col·lectius que cal esmerçar si assumim la vocació, que és la nostra, de capgirar les coses i transformar-les”.

Albert Jané: “Ensenyàvem el que sabíem, amb la certesa i la seguretat que allò que ensenyàvem no ho contradeia ningú” 

Albert Jané (Barcelona, 1930) ha agraït el guardó i ha volgut dedicar-lo als companys i companyes que han treballat al llarg de la seva vida en la promoció de la llengua catalana. “Ensenyàvem el que sabíem, amb la certesa i la seguretat que allò que ensenyàvem no ho contradeia ningú”, ha assegurat Jané. 

Albert Jané i Riera neix a Barcelona l’any 1930 i sempre hi ha viscut. Inicialment, els estudis de peritatge mercantil el porten a treballar a la banca, però el 1963 entra a formar part de Cavall Fort, revista de literatura i entreteniment per a nois i noies creada dos anys abans. N’és redactor i corrector i, entre 1979 i 1997, el seu director.

Albert Jané ha centrat la seva activitat professional en l’estudi i ensenyament de la llengua i en la literatura infantil i juvenil, tot i que també ha escrit poesia. Va estudiar català pel seu compte i l’any 1958 comença a fer classes de llengua per a adults al local del Cercle Sardanista, d’on era soci. Poc després també ensenya correcció de textos. El 1961 col·labora en la gramàtica Signe i, més endavant, escriu diversos manuals com la Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967) i Pas a pas (1988), així com el Diccionari català de sinònims (1977). Entre les nombroses publicacions de reflexió lingüística i gramatical, cal destacar Aclariments lingüístics, publicat l’any 1973, així com les seves constants col·laboracions en revistes i diaris com Tele-estel, Llengua Nacional i Avui.

A més a més de la direcció de Cavall Fort i de les col·laboracions habituals en aquesta mateixa revista, és autor de nombroses traduccions i adaptacions d’obres infantils i juvenils de diferents llengües (francès, anglès, italià, castellà o occità). També ha traduït còmics tan coneguts com la sèrie Els Barrufets o Aquil·les Taló, contes tradicionals com El soldat de plom (1983), La Caputxeta vermella, (1984,) o guions cinematogràfics com La Ventafocs, la primera pel·lícula infantil que es va traduir al català. Ha deixat constància de la seva experiència com a escriptor a través dels dietaris Tal dia farà l’any (1991) i Els dies i els llocs, publicat el 2004.

L’any 2000 entra a l’Institut d’Estudis Catalans i, des d’aleshores, forma part de les comissions de Gramàtica i Lexicogràfica. També ha combinat aquesta feina amb la col·laboració habitual a les revistes Llengua Nacional i Cavall Fort.

Repàs a una vida i una obra dedicada a la llengua catalana

Durant l’espectacle de l’entrega del Premi d’Honor, creat especialment per l’ocasió i dirigit per Iban Beltran, s’ha repassat la vida i l’obra del guardonat mitjançant els textos més icònics de l’autor. Joaquim Carbó i Mercè Canela han estat els encarregats de fer la glossa en honor a Albert Jané. L’espectacle també ha comptat amb la intervenció sorpresa dels Barrufets, interpretats per Pau Beltran, Miriam Lloret, Josep Pedrals i Màrius Serra.

El guardó del Premi d’Honor, obra d’Ernest Altés, té una estructura fixa de ferro basada en les quatre barres i el logotip d’Òmnium al qual s’hi adjunta un còdol d’un indret relacionat amb la persona que en rep. Enguany, el còdol prové del Matagalls, al Montseny, en referència a l’afició d’Albert Jané per l’excursionisme, afició que veu, no només com un esport, sinó també com una activitat cultural, i la manera de conèixer a fons la seva terra i les seves tradicions.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. 

A la cerimònia, hi han assistit el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; representants dels partits polítics i de la Mesa del Parlament, entre altres autoritats institucionals i culturals del país. També hi han participat representants d’organitzacions de la societat civil, culturals i entorn del premiat, com Cavall Fort i membres de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, etc.