En commemoració dels 150 anys del naixement del gramàtic Pompeu Fabra i dels 100 anys de la seva Gramàtica catalana, Òmnium Tarragonès va organitzar una estada a la vila de Prada de Conflent complementada amb d’altres visites per la comarca del Conflent i del Rosselló.
 
La primera activitat de dissabte, dia 2 de juny de 2018, fou la visita amb els guies Mònica Montserrat i David Paloma al cementiri de la capital del Conflent, racó on reposen les restes del gramàtic i enginyer químic Pompeu Fabra. Allí repassàrem la seva vida i els seus darrers anys a l’exili forçat per la dictadura franquista, tot rememorant els mots de comiat que el tarragoní Antoni Rovira i Virgili llegí als peus de la seva tomba:

 
La visita acabà al centre de la vila i la tarda serví per visitar l’imponent monestir de Sant Miquel de Cuixà, abadia benedictina que fou també espai de refugi per molts refugiats catalans, inclosos els vuit monjos de Montserrat que hagueren de recloure’s després de la publicació l’any 1965 per part de l’abat Aureli Maria Escarré d’un text al diari francès Le Monde amb declaracions crítiques contra el règim franquista. En aquesta visita vam tenir la inestimable companyia de l’editor Ramon Gual, del poble de Codalet, que ens oferí una magistral lliçó d’història i d’humanitat.
 
Ja el diumenge al matí, dia 3 de juny de 2018, l’activitat se centrà en la capital de la Catalunya Nord amb un passeig pel Perpinyà antic on vam tenir l’erudita companyia de l’historiador Iu Escape i de l’insubstituïble activista Pere Manzanares. Després, a migdia, vam gaudir d’una trobada amb l’escriptor Joan-Lluís Lluís, guardonat amb el darrer Premi Sant Jordi d’Òmnium Cultural, al Casal Jaume I de Perpinyà.
 
Finalment, a la tarda vam tancar el recorregut d’aquesta extensa ruta al Memorial de Ribesaltes, trist reducte testimonial de tants i tants anònims exiliats de tota condició que foren concentrats en barracons que encara estan dempeus. El recorregut pedagògic fou a càrrec d’Eloi Torrents que reflectí de manera exquisida el drama d’aquella realitat no gaire llunyana.
 
Mantindrem un gran record de tots els racons visitats i de tota la bona gent que ens va ajudar a interpretar la nostra pròpia història i el nord del nostre país. Moltes gràcies a tots els compatriotes que ens van acompanyar per la seva complicitat i per compartir les mateixes esperances de país.