Montserrat Roig, darrera autora del cicle
Amb Montserrat Roig es tanca el cicle d’itinerari literari d’autors i autores catalanes del segle XXI.
Ja hem arribat a la recta final d’aquests itineraris tan interessants amb una de les escriptores més versàtils i prolífiques de les lletres catalanes del segle XX, Montserrat Roig, escriptora tan recordada i volguda a casa nostra.
Hem començat la classe parlant del llibre biogràfic de la Montserrat, Amb uns altres ulls, escrit per la Betsabé García. Si ho recordeu, l’any passat en l’aniversari dels 25 anys de la seva mort, Òmnium va organitzar la presentació d’aquest llibre al teatre de Sant Medir amb una altíssima assistència.
La Remei ens ha explicat que la nostra autora ja de nena era molt aplicada, fins i tot recitava La Caputxeta Vermella en llatí. També de joveneta ja tenia dots de periodista: A l’escola veia que hi havia un tracte vexatori cap a algunes alumnes per part de les monges, va investigar i descobrir que eren les alumnes que no pagaven. Ella sempre va dir que va ser una pèrdua de temps passar per l’escola de la Divina Pastora.
Als anys 60 es matricula a l’escola d’art dramàtic Adrià Gual. Aquí va conèixer els que serien els seus amics: la fotògrafa Pilar Aymerich, Josep Maria Benet i Jornet (sempre va dir que estava enamorat d’ella) i Maria Aurèlia Campmany, que va ser la seva professora i amiga.
Una altra gran amiga va ser l’escriptora i periodista Rosa Montero. La Montserrat sempre feia broma dient: “Jo soc MR i la Rosa és la MR”.
Una altra anècdota fa referència al fet que ella volia ser al teatre Margarida Xirgu, i com que no ho va aconseguir, va deixar de fer teatre per dedicar-se a l’escriptura i al periodisme.
A la universitat va conèixer l’Albert Puig, militant del PSUC. Es van casar molt joves, al 1966, que va ser l’any de la caputxinada en què van participar tots dos, i a ell el van detenir. Va tenir el seu primer fill, en Roger. Quan finalment es van separar, torna a casa dels pares.
Encabat, als 70 va conèixer el que va dir que és l’home de la seva vida, Joaquim Santpere, que pertanyia al partit comunista i va estar a la presó. Amb ell té el segon fill, en Jordi. Als 80 es van separar.
Va editar el seu primer llibre Poca roba i poc sabó, amb el qual va guanyar el premi Víctor Català. Al 1976 també va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la L’hora violeta.
La seva obra consta de 40 llibres:
– 6 novel·les
– 1 obra de teatre: L’òpera quotidiana
– Reculls de contes
– 49 entrevistes de personatges
El seu llibre La veu melodiosa fa un salt en la seva obra; ja no parla de l’Eixample, ni de la burgesia. Va treballar en l’obra per encàrrec Els catalans als camps nazis, els 41 catalans supervivents als camps de concentració. Durant la sessió es va parlar molt d’aquest llibre i de les històries de l’Holocaust; tots vam participar en la conversa.
Va ser una gran activista política i una gran feminista. “L’únic amor que no fa fàstic és el de la literatura”, deia habitualment, frase que agafava del llibre Aloma de Mercè Rodoreda.
Ha estat un plaer acabar aquests itineraris amb aquesta gran escriptora.
La valoració d’aquest primer curs de literatura ha estat molt positiva. Tots els participants han coincidit en la vàlua de la professora explicant-nos alguns dels nostres autors. Alguns els coneixíem, d’altres els hem coneguts ara; ha estat molt interessant i en acabar la classe s’ha preguntat per la continuïtat en el curs vinent. I sí, us hem de comunicar que l’octubre vinent començarem un nou curs literari; a l’inici es parlarà d’un altra gran escriptora, Mercè Rodoreda, ja que la professora Mariam Tudela, que el juny l’havia de donar, s’ha excusat perquè li és impossible de fer la classe per motius familiars.
EL TALLER DEL CURS VINENT ES DIRÀ BIBLIOTERÀPIA. Consistirà en comentar cada mes un conte de diferents autors proporcionat per la professora Remei Romanos; l’haurem de llegir i entre tots donarem el nostre punt de vista. Serà una classe mensual i participativa i esperem que tingui bona acollida.
Durant aquests mesos en el butlletí hem volgut fer un petit tastet amb les cròniques mensuals perquè també en llegir-les us entrin les ganes de saber-ne més i que, si us apassiona la literatura, us pugueu inscriure pel curs vinent.
Esperem veure-us a la Lleialtat l’octubre.
Bones vacances!
