A un home que es creu influent

T’adoren tots, els necis que no et saben,
te’n cures prou de fer-te l’important,
poll d’ un corral on gairebé no hi caben,
ja fots maror, tant apretar-t’hi tant.

Llampat imbècil: que tu ets un figura?
De quin pessebre, ara em pregunto jo.
Per al meu gust ,tu no la tens prou dura.
En quatre mots: et falla el tensor.

Quin home gran! Parlant com un ministre!
Tu, Josafat, tu, el neci sinistre
que es creu cavall i no arriba ni a mul.

Ajuda’m vols?.. T’ho diré gens obscura,
(figura i lloc fins a la sepultura):
els teus favors, te’ls pots ben fotre al cul.

Dolors Miquel va néixer a Lleida el 1960. És poeta lleidatana. Poèticament parlant, explotà als anys noranta amb la publicació d’El vent i la casa tancada (1990), premi Rosa Leveroni. Des d’aleshores, i amb períodes en els quals se n’ha apartat de manera voluntària, ha publicat llibres, ha col·laborat amb articles en la premsa escrita i ha ofert recitals, xerrades, performances i altres actes culturals. La seva obra tracta qüestions de la vida quotidiana i del poder a les societats patriarcals, sempre des de postures desimboltament feministes i amb un llenguatge directe i punyent. Els seus versos contemplen la polèmica com una via privilegiada per activar les reflexions individuals i col·lectives. L’any 2021, en plena pandèmia anuncià que deixava de publicar llibres de poesia i que canviava el seu nom pel de Lola Miquel, si bé pensava continuar publicant textos i textos teatrals.