Pell retràctil de rubidi

em despullaria
per a ser lleuger com els núvols,
i em disfressaria
d’àngel amb el cos pintat d’equilibri.
m’esfullaria
sobre les pedres d’un camí sinuós,
sobre el carmesí de les flames d’una orogènesi activa,
batent les ales de seda negra,
per entrar a l’avern
de l’oceà de les ànimes.
enfangat en el nèctar intractable
de la mort,
em donaria tot per res a canvi.

Joan Josep Barceló i Bauçà va néixer a Palma el 1953. Ha estudiat ciències humanes i científiques a universitats de Barcelona, Balears, Madrid i Londres. L’estil dels seus poemes es caracteritza pel surrealisme i l’abstracció, amb referències a un món oníric i mític, espiritual i carnal, a la recerca d’un concepte revolucionari. A més de dotze poemaris en italià, ha publicat els llibres una mar de tempestes dins la nit (2010), emergència sobtada (2016), nòmades (2017), carn crua (2018), svalbard, Adia (2018) i suïcidi màfic (2019).