L’Agrícol, l’ANC, la CAL, la Mara de Torxes per la Independència i Òmnium Alt Penedès són les entitats que han organitzat el cicle d’homenatge al poeta català.

El passat dijous 9 de Maig, iniciant els actes del Centenari de la mort de Joan Salvat-Papasseit, es va celebrar a l’Auditori del Vinseum, una taula rodona amb els ponents Ferran Aisa, comissari de l’any Salvat-Papasseit, Mei Vidal escriptora, i Ferran Gadea crític literari. Va moderar l’acte Pere Marti, professor de literatura i escriptor.
Amb un públic molt nombrós i atent, decidit a saber més d’aquest gran poeta català, i uns ponents molt il·lustrats, l’acte va resultar, reeixit i de gran interès.

El Salvat-Papasseit més independentista

El dissabte 11 de maig es va celebrar a l’Agrícol de Vilafranca, el segon acte del cicle que es va fer en un format de vermut literari amb la participació de l’escriptor Jordi Bilbeny, que va tenir una animada conversa amb en Jaume Marfany de la CAL. Jordi Bilbeny és autor entre altres obres del llibre L’Independentisme de Salvat-Papasseit, aquest va ser l’eix de la conversa, ja que potser és un dels aspectes, el d’activista per la independència de Catalunya, menys glossat en la vida del poeta.

La conversa es va situar en aquest vessant que Bilbeny ha pogut estudiar a partir de documentació inèdita. El públic va fer bones aportacions al debat i, en acabar, tots els assistents van poder degustar un vermutet amb ganyips que els organitzadors varen distribuir.

Calatayud i Monera ens tornen a emocionar, ara amb Papasseit

El diumenge 12 de maig, al migdia, Vicente Monera i Jaume Calatayud ens van oferir a Vilafranca el seu nou recital poeticomusical “El foc és la paraula. Presumptes confidències de Joan Salvat-Papasseit”. Calatayud explicava que, per als seus recitals, només trien autors que els agradin i commoguin prou com per poder transmetre després aquesta emoció al públic i, amb Papasseit, la identificació va ser tan sentida que es van decidir, per primera vegada, a fer la narració en primera persona.

Seguint la línia dels espectacles anteriors, les veus i la guitarra van anar teixint un recorregut cronològic per la vida del poeta, amb una infantesa marcada per la pèrdua del pare i una joventut en què Papasseit, mentre es guanya la vida amb oficis diversos, descobreix la vida nocturna de Barcelona, l’amor i la seva vocació d’escriptor, i s’implica en moviments independentistes. Ben aviat, però, la seva vida es veurà marcada per una tuberculosi (“em rosega el pit una bèstia avara…”), que l’obligarà a alternar la dedicació a la feina i a la família amb estades en diversos sanatoris, fins a la seva mort prematura als trenta anys.

El recital va emocionar el públic que havia acudit a l’auditori del Vinseum i que, després de dedicar una llarga ovació als artistes, va poder gaudir d’un vermut a la terrassa del museu.