En elogi de la nació catalana

El meu amor és com la flama pura
de qui pensaria que no
fóra ma pretensió vana
dir la glòria catalana
en esta constel·lació,
quan se mira la nació
més esclava i ultratjada,
la més vilipendiada
que al món se puga trobar,
encara que açò ho apar
a la gent que és abovada? el foc que mantenia la vestal…
Ni anhel, temor, desfici ni tortura
torna la llum del cel que és goig vital.
S’enlaira sobre l’ara de fe pia,
suspesa per les ales del meu cor
i puja als llavis meus feta harmonia
per posar sobre els d’ell espurnes d’or
 

Fra Agustí Eura i Martró va néixer a Barcelona el 1684 i va morir a Ourense el 1763. Eclesiàstic i escriptor. Religiós de l’orde dels agustins, prior de Girona i Barcelona, mestre en teologia, fou nomenat bisbe d’Ourense el 1738. Escriví obres de caràcter divers, com apologies de la llengua catalana, algunes inacabades, que romangueren inèdites. Igualment hi restà la major part de l’obra poètica, emmarcada dins els paràmetres conceptuals i estètics del barroc.