La por, tothom la vol tenir ben lluny

La por, tothom la vol tenir ben lluny
pro tu has dut un altre llit a casa.
Hi ve un fuster que restaura la vasa
d’un finestró i un ajudant que el bruny.
Tot ha d’estar llest entrat el juny
o potser abans si és que vols fer cas a
l’expert doctor que amb la mà el ventre rasa.
«Ara ja té, diu, la mida d’un puny».
El cos ho fa ben clar i ben evident:
ja fa molt temps que creix i se’t trasmuda,
pro tu ja saps que és així com t’ajuda
a estar a punt quan arribi el moment
de donar a llum, temuda benvinguda.
La por del part és l’única volguda.

Anton Ferret Baig va néixer a Vilafranca del Penedès el 1968. És llicenciat en Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual. Ha publicat alguns poemes a la revista literària Branca i fa experiments de literatura digital a salnitre.com. Col·labora regularment als diaris L’Eco de Sitges i L’Eco de Ribes. El seu primer llibre publicat és Perdent la por. La por de morir i la por de viure. La por de fer el ridícul. La por a l’amor i la por al sexe. La por de caure. La por de ballar. La por de ser enterrat viu. La por a la llibertat. La por té moltes pells.