Durant l’”Esmorzar jove” de març hem parlat del present i el futur del cinema català amb Pau Freixas i Lluís Galter, dos directors de cinema que el 2010 han vist en cartellera els seus últims llargmetratges.

Després de repassar breument les respectives trajectòries, tots dos han manifestat efusivament la seva passió pel cinema. ‘Fer una pel·lícula et proporciona una sensació èpica, molt noble, que vius a través del teu equip’, ens deia Freixas. Galter, al seu torn, confessava: ‘Quan vam decidir que volíem fer Caracremada estàvem obsessionats. En realitat érem molt inconscients, però també estàvem molt il·lusionats’. Mentre que Freixas assegura que ell aposta per fer cinema comercial, Galter -que tot just acaba de començar la seva carrera com a director amb la seva primera pel·lícula- es decanta per un cinema més d’autor. Tal com van comentar, un dels factors que demostren la bona salut del cinema català és la gran diversitat de gèneres i tipus de pel·lícules que es fan actualment a casa nostra.

Malgrat el moment dolç del cinema català, els dos directors van mostrar-se crítics amb l’estat de la indústria cinematogràfica. ‘No vius la sensació d’indústria. Els productors són, en general, poc professionals, i els directors ens veiem obligats a fer també de guionistes per poder veure realitzades les nostres pel·lícules’, apuntava Pau Freixas, director d’Herois. Lluís Galter, director de Caracremada, denunciava: ‘Vam començar aquest projecte amb un cert pessimisme. Ningú no esperava que ens donessin diners. Al final vam poder reunir un petit capital, però tot l’equip ha treballat voluntàriament’.

Amb tot, tant Freixas com Galter van coincidir a afirmar que l’èxit d’algunes pel·lícules com Pa negre o Herois, servirà per reforçar la indústria cinematogràfica catalana i per desestigmatitzar el cinema català.