Llepar és la clau. La clau, és clar, per a distingir un fòssil d’una pedra. Per saber aquest magnífic truc va caldre una visita guiada del Quedem Sant Cugat a l’Institut Català de Paleontologia (Sabadell) on ens van explicar que la porositat que té un os és el que fa que es quedi enganxat a la llengua, a diferència de les pedres, que no s’hi enganxen. Mentre passejàvem pel museu, entre fòssils i ous de dinosaure, de seguida ens imaginàvem coneixent en persona al mateix Tiranosuarus Rex, tan gran i perillós com ens ensenyaven a la pel•lícula Jurassic Park. En saber que a Catalunya no hi ha restes de Tiranosaurus Rex, ens vam decepcionar una mica (ja que es tracta d’un dinosaure americà, ai maleïda influència de Hollywood!) però de seguida ens vam alegrar pels dinosaures catalans, sense influències del cinema americà i vivint més tranquils. La Paleontologia però, no es centra només en descobrir fòssils de dinosaures si no que intenta esbrinar com era la vida en eres passades a la Terra, des de les plantes que existien fins els animals. El més bonic de la investigació que es realitza a l’Institut Català de Paleontologia és saber com era Europa fa 70 milions d’anys, quins eren els animals catalans que vivien en les nostres terres fa tant temps. Nosaltres, tot passejant per una Europa tant antiga i salvatge, en vam conèixer dos: en Pau i en Jordi, dos primats trobats a Catalunya que han proporcionat molta informació sobre les diferents línies evolutives dels éssers humans. Així que si moltes vegades pensem que els humans som uns micos, recordeu aquest article i…no ho podreu negar. Anna Guitart