Caminant, escolta

Caminant que passes
per la nostra terra:
escolta el cant
de la veu nostra,
escolta el crit
del nostre cor:
som d’Aragó.
La llengua que tenim
és catalana
i mos uneix,
mos agermana,
amb el país veí.
Entén-ho bé:
som d’Aragó.
Les llengües
no saben
de fronteres.
Parlen
de cor a cor
abocant sentiments,
agermanen pobles
que interessos innobles
voldrien separar.
Som d’Aragó
i parlem català,
caminant.

Teresa Jassà Casé va néixer a Calaceit, Matarranya, el 5 de gener de 1928 – i va morir el 24 de desembre de 1999. Va ser una ceramista, poetessa i contista en llengua catalana i castellana. Procedent d’una família de la baixa noblesa aragonesa, els seus primers anys estan vinculats a Alcanyís i Calaceit. Acabat el batxillerat a les teresianes de Saragossa, va marxar a Barcelona el 1948 i va començar a escriure els seus primers poemes. Cap al 1953 es va traslladar a Perpinyà, i es matriculà a l’Escola de Belles Arts sota la direcció de Jacues Prolongeau, que, com a ceramista, la va iniciar en la tècnica d’esmalts ceràmics d’alta temperatura. L’Associació Cultural del Matarranya va editar, el 1992, el seu recull de poesia «Eixam de Poemes». El 1986 va participar en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El seu recull de narracions breus «L’armariet» es publicà pòstumament l’any 2000.