Exili

Escarbe el gest del temps; la mar em pren amb força

els dits, el cos, i els ulls excaven a la vora

el clot de tants estius. Les mans trien la sorra,

humides, impacients; nostàlgies de salnitre.

Tan imperfecta i vella es mou la por que mata

el rostre de l’espill i naix una altra cara.

Descalça rastrellar les pells lluny de la platja,

deshabitar la llum; rebel de cos reviure.

Ballar la lleugeresa sedosa del vestit,

sentir el creixement del foc al cim dels pits,

redescobrir corrents umbilicals antics,

perdre’s dins el nou cos, naufragar l’invisible

Isabel Garcia i Canet va néixer a a Pego, La Marina Alta, País Valencià, el 1981. Llicenciada en Filologia Catalana, la seva tasca literària l’ha desenvolupat dins el gènere de la poesia. Guanyadora del XII Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot el 2010. Tanmateix, els seus poemes han estat inclosos a antologies com Eròtiques i despentinades (Arola Editors, 2008). Ha estat traduïda a nombrosos idiomes com l’anglès, el francès, l’italià, el portuguès, el castellà i el noruec. Col·labora habitualment a la revista literària Caràcters, en diversos recitals de poesia i també ha treballat en el darrer disc de Rafa Xambó.