Veles e vents han mos desigs complir

 

Veles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d’ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

 

Bullirà el mar com la cassola en forn,

mudant color e l’estat natural,

e mostrarà voler tota res mal

que sobre si atur un punt al jorn.

Grans e pocs peixs a recors correran

e cercaran amagatalls secrets:

fugint al mar, on són nodrits e fets,

per gran remei en terra eixiran.

 

Amor de vós jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me’n romandrà;

e de vós sap lo qui sens vós està.

A joc de daus vos acompararé.

 

Io tem la mort per no ser-vos absent,

perquè amor per mort és anul¿lat:

mas jo no creu que mon voler sobrat

pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler,

que, jo morint, no meta mi en oblit.

Sol est pensar me tol del món delit,

car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder,

e sia tost en ira convertit.

E, jo forçat d’aquest món ser eixit,

tot lo meu mal serà vós no veer.

 

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me’n romandrà,

e de vós sap lo qui sens vós està:

A joc de daus vos acompararé.

 

Ausiàs March va néixer a Gandia el 1397 i va morir el 1459. Va ser un poeta i cavaller medieval, originari d’una família de la petita noblesa del regne de València. Va ser un dels poetes més importants del Segle d’Or valencià. La seva poesia va influir d’una manera extraordinària durant el Renaixement al regne de Castella. La trajectòria poètica d’Ausiàs March està clarament condicionada per la seva vinculació a unes corts reials i nobiliàries determinades, en concret a la de Barcelona i la de València. La seva obra es gesta, produeix i difon en contexts cortesans, sense llevar-hi l’originalitat i la llibertat creativa, satisfà, alhora que modela, els gustos i les expectatives del públic cortesà del seu temps, una obra plena del conflicte cabdal de la seva vida, amb un to desolat i angoixat. Ha influenciat poetes contemporanis com ara Josep M. López Picó, Carles Riba i Vicent Andrés Estellés i alguns dels seus poemes s’han musicat, essent el cantant Raimon el més prolífic.