Desglaç

Àvidament ressegueixo amb la llengua

el contorn de les teves paraules,

en copso la textura i el relleu

i el mordent que m’aviva les dent.

Al mossec de les meves paraules,

la teva ment se m’obre com un fruit

i la polpa se’m fon, carn endins.

Maria Mercè Marçal va néixer a Ivars d’Urgell el 1952 i va morir a Barcelona el 1998. Fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d’activista política, cultural i feminista. El fet de viure i créixer en un entorn rural fou determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, fou una constant en la seva obra. En la vessant de traductora, Marçal traduí autors com Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Charles Baudelaire, entre d’altres. El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976),[10] prologat per Joan Brossa amb una esplèndida sextina, inclou el poema “Divisa”, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”