Entre els principals elements de mesura de l’activitat cultural d’un país s’hi compten, sens dubte, els premis literaris. Sortosament, avui, a Catalunya, en tenim molts i molt diversos. Entre ells, sense anar més lluny, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, del qual, precisament, l’autora del llibre presentat al ‘Dimecres…’ d’ahir n’és membre del jurat.

Parlem de Margarida Casacuberta, autora d’una obra que tracta dels guardons literaris més veterans de la història del nostre país, els Jocs Florals. Uns premis, aquests, que Casacuberta estudia en un període i un lloc molt concret: la Girona del primer terç del segle XX. "Aquesta obra demostra la importància que té la ciutat de Girona en la història d’aquests guardons", deia ahir Jordi Castellanos durant la presentació del llibre a la seu nacional d’Òmnium, a Barcelona. I és que, segons Castellanos, "en aquests primers anys de segle, Girona és un nucli que exemplifica molt bé les tensions culturals i literàries que s’estan donant a la resta del Principat".

En la mateixa línia, Vinyet Panyella afirmà: "L’obra serveix, entre d’altres coses, per mostrar que en un microcosmos com és una ciutat, en aquest cas Girona, es pot concentrar la nònima de figures més destacades del país". I és que, va dir, "entre els guanyadors de la ‘flor natural’ -el màxim guardó dels Premis-, s’hi troben els màxims representants literaris de l’època, des d’Eugeni d’Ors fins a Joan Maragall, passant per Joaquim Ruyra, Raimon Casellas o algunes -molt poques!- dones com Carme Karr o Carme Monturiol".

L’autora de l’obra, Margarida Casacuberta, per la seva banda, va assenyalar que "la creació dels Jocs Florals de Girona és el resultat d’una lluita aferrissada d’un determinat sector cultural que volia activar la seva ciutat". I és que, afegí: "Sens cap mena de dubte, la ciutat de Girona de principis de segle és una de les més provincianes de tot l’estat espanyol, i aquesta gent el que vol és transformar això. Vol que Girona deixi de ser una ciutat grisa, que abraci la modernitat".