Tics poètics: “Amor”, de Maria Verger
Amor
El meu amor és com la flama pura
del foc que mantenia la vestal…
Ni anhel, temor, desfici ni tortura
torna la llum del cel que és goig vital.
S’enlaira sobre l’ara de fe pia,
suspesa per les ales del meu cor
i puja als llavis meus feta harmonia
per posar sobre els d’ell espurnes d’or
Maria Verger va néixer a Alcúdia, Mallorca, el 1892 i va morir a Madrid el 1983. Va ser una poeta i bibliotecària mallorquina. El 1921 inicià les col·laboracions a la premsa mallorquina i catalana. Es cartejà de 1921 al 1934 amb Maria Antònia Salvà, que accedí a orientar-la en els seus inicis poètics i prologà el seu primer llibre, i sembla que fou ella qui l’animà a escriure en la llengua pròpia, ja que inicialment ho feia en castellà.
La ciutat de Terrassa li ha dedicat un carrer, ja que durant uns anys hi va viure i treballar i hi va dur a terme una intensa labor de divulgació del patrimoni documental terrassenc. La Regidoria de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa creà una Beca de Recerca amb el seu nom, amb l’objectiu de fer visible la realitat de les dones a Terrassa. L’última edició se celebrà el 2014.