(De Mort d’un Aviador Tartamut)

Volia entrar.

Em dic Temps, deia,

i per això no demanava permís.

Jo estrenyia fort les cuixes

i clamava que em deixés ser fidel.

Ell empenyia la clau i repetia el seu nom.

Temps, deia.

Jo abans no havia enganyat mai ningú.

Ell va desfer la carn i esfondrar el pany.

Volia arribar.

Sóc el Temps, deia,

i per això era arrogant,

per això desconeixia el rebuig.

Em va prendre amb força.

Em va posseir els ulls i els peus.

No podràs veure sense mi, no podràs caminar.

Jo abans no havia traït mai ningú.

Ell va clavar l’estendard de la seva llei al meu cos.

Vaig perdre; ell sabia guanyar.

Sóc el Temps, anunciava,

i per això em va usurpar,

per això encara ara ell sóc jo,

ell ho és tot.

 

Per això

des de sempre

som perdedors som infidels no som.

 

Lucia Pietrelli va néixer a Itàlia el 1984. Escriu barrejant les llengües i els gèneres: italià, català i castellà; prosa i poesia. Ha publicat els llibres de poemes Fúria (Documenta Balear, 2010), Verticale (Raffaelli Editore, 2011), Violacions (Moll, 2011; Premi Bernat Vidal i Tomàs 2011), Esquelet (Pagès Editors, 2013; Premi Recull de Poesia 2012), Mort d’un Aviador Tartamut (AdiA Edicions, 2013), i la novel·la Nissaga (Moll, 2013, Premi Vila de Lloseta de Narrativa 2013). Forma part del col·lectiu poètic Pèl Capell, tradueix i col·labora amb diverses revistes literàries.