.

Lluís Calvo: Saragossa (1963). Amb trenta-cinc anys de trajectòria, que van des de la publicació de Veïnatge d’hores (1987), amb què guanyà el premi Amadeu Oller, fins a Cor pirinenc (2022),  la seva poesia és considerada com una de les més innovadores, sorprenents i personals de la literatura catalana actual. Si Jaume Pont assevera que la poesia de Lluís Calvo ho és tot menys una forma llegible des de la monòdia a què ens acostuma la institució literària, Joan Triadú qualificà l’autor de far del segle XXI. O dit altrament, en mots de Marc Romera: Lluís Calvo és el poeta que inaugura el segle XXI.

Cor pirinenc: una vegada més, Lluís Calvo Guardiola se supera, ens sorprèn i ens il·lumina amb l’obra més poderosa i ambiciosa que ha escrit fins ara: Cor pirinenc. De la mà d’una curiosa parella de companys de viatge, Fontalba i Gotanegra, vivim una aventura poètica i narrativa a través d’un dels paisatges més sublims del món: el Pirineu. Des de Benasc al cap de Creus, el pelegrinatge de dos personatges antagònics, però complementaris, ens ajudarà a descobrir algunes de les arrels ancestrals de la nostra realitat més immediata, així com les formes absolutes de l’amor i de la passió. Volum únic que es pot llegir talment una novel·la trepidant —per bé que s’abeura en els grans metres, ritmes i rimes, així com en un seguit de referents de la literatura de muntanya—, Cor pirinenc acaba essent una oda al país i a la vida viscuda intensament, un extraordinari poema èpic com no se n’havia vist d’altre des de feia temps en la nostra llengua. Sens dubte, i per drets propis, un llibre destinat a ser una obra de referència de la literatura catalana.

WEB : https://lluiscalvo.wordpress.com/ 

TWITTER: @Lluis_Calvo