En aquesta edició de la Marxa dels Vigatans, amb l’ajuda dels grups impulsors de les diferents columnes de la Marxa dels Vigatans hem preparat 4 conferències entorn a l’acte central del dia 10 de setembre. El primer acte serà demà divendres 27 d’agost a Sant Hipòlit de Voltregà.

Així doncs, el divendres 27 d’agost a 2/4 de 9 del vespre, a l’Auditori de l’Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà, podreu presenciar la conferència:
"Què va passar a La Gleva el 1714". Es tracta d’una xerrada col•loqui proposada per la nova columna del voltreganès (que portarà per nom “Columna dels màrtirs de La Gleva”), i comptarà amb la presentació del president d’Òmnium Cultural d’Osona, Jeroni Vinyet. Seguidament, l’eminent historiador taradellenc Antoni Pladevall farà una ressenya dels fets històrics més importants que van succeir al voltreganès durant la Guerra de Successió.

Antoni Pladevall i Font, el personatge homenatjat durant la Marxa dels Vigatans de l’any passat, va néixer a Taradell el 1934. Després de fer carrera eclesiàstica al Seminari de Vic, s’ordenà sacerdot el 1958 i es graduà en Ciències Històriques i Història Eclesiàstica a la Universitat de Lovaina el 1963.  Des de l’any 1950 treballà als Arxius Diocesans de Vic com a col·laborador de l’arqueòleg i historiador Eduard Junyent, amb el qual va estar estretament vinculat.

  És autor de molts treballs sobre la història comarcal i local d’Osona publicats a la revista Ausa del Patronat d’Estudis Osonencs, a la revista Taradell i a totes les publicacions periòdiques o ocasionals de la comarca. La seva bibliografia compta amb més de cinc-cents títols entre llibres i articles. Biografies del General Moragues, de Bac de Roda, de Gerbert o Silvestre II, i altres llibres i treballs d’història, temes relacionats amb el romànic i època medieval.

  Ha estat  el primer President dels Amics de l’Art Romànic, Director General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya i és membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres  (1994) i de la de Belles Arts de Sant Jordi, (1998).

  El 1964 va entrar com assessor artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des del 1980 va treballar a la Generalitat de Catalunya com a responsable de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic i fou Director General del Patrimoni Artístic i Cultural entre 1984 i 1986, continuà treballant a la Generalitat fins el 1999 i col·laborà amb la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana on ha dirigit la gran obra o Col·lecció Catalunya Romànica de 27 volums(1984-1998); des del 2001 dirigeix de la mateixa editorial l’Art Gòtic a Catalunya de la que han aparegut ja cinc volums. És director de la col·lecció Monografies del Montseny, publicació anual que té publicats 20 volums des del 2005.

  És  membre numerari de  l’Institut d’Estudis Catalans. Té la Creu de sant Jordi des del 1994 i el 2003 se li concedí la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.  Actualment és rector de la parròquia de Sant Quirze Safaja i professor d’Història Eclesiàstica de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic.

  La seva bibliografia fins el  2000 consta a  Homenatge a Antoni Pladevall i Font. La Història arrelada al pais. , a càrrec de Carme Cara., Vic, 2000, 254 pàgs. i   J. Bigordà, A. Manent i R. Bofill,  Església i país. Tres testimonis,  Barcelona, Enciclopèdia Catalana 1995, pàgs. 175–242.
 

(Us podeu descarregar el cartell de l’acte en word.docx als recursos)