Absent de sa mare

Mirau aci l’ome, absent de sa mare,

desert de parents, amichs y germans,

mirau lo que huy no te qui l’empare,

repos ni remey, ni res qui repare

les plagues y naffres y tots los seus dans.

Mirau que tal perdua es perdre la vida,

per que voleu, donchs, la perda per mort?

que sols la persona no rest’aflegida

mas l’anima mes lunyada y partida

de tots quants li daven descans y conort.

Bernat Fenollar va néixer a Penàguila, Alcoià, el 1438 (aproximadament) i va morir a València el 1516. Va ser eclesiàstic i poeta. Fou beneficiat, domer i sotsobrer de la catedral de València. Escriví el cartell i la sentència del certamen poètic celebrat a València el 1474, al qual també concorregué, i li és atribuïda la direcció de l’edició del volum que conté les obres presentades. La poesia de Fenollar, amb italianismes i amb influències de caràcter popular, ni en les obres satíriques, ni en les religioses, ni en les profanes de circumstàncies, no assoleix una especial altura literària, però sí una correcció que li valgué un notori prestigi entre els literats valencians contemporanis. Recentment, ha pesat sobre ell l’estigma de ser un escriptor «satíric», responsable de versos poc seriosos, fins i tot obscens. I tanmateix, vista en conjunt, l’obra de Fenollar té un prestigi indubtable entre els seus contemporanis, comprovable per la posició que ocupa en els volums que la transmeten.