Missatge:

"EL FOC ÉS LA PRIMERA MERAVELLA". Ho deia Joan Maragall, de qui enguany commemorem el 150è aniversari del seu naixement. El foc era dels déus i els déus n’estaven gelosos. Però "és el que els déus han amagat allò que fa viure els humans". Viu i contradictori.
Encomana claror i escalf vital. Crea, inspira, transforma.

EL CANIGÓ ÉS L’OLIMP CATALÀ. Pirineu, serralada de foc. Al cim del Canigó, la Flama encesa d’una espurna s’expandeix. No entén de fronteres d’estats, de cultures, d’identitats, de classes, de generacions ni de creences. S’Abranda de Guardamar a Salses i de Fraga a Maó, fins a l’Alguer… I s’agermana amb la nació occitana a tramuntana. I a migjorn i a xaloc, amb la cultura amaziga, que celebra des de sempre la festa ritual de les fogueres.

                   A la Nit de Sant Joan
                  com és festa d’alegria
                  ne fan festa els cristians
                  i els moros de Moreria

ÉS LA NIT EN QUÈ ES DESVETLLEN ELS ESPERITS DE LA NATURA, follets del foc i del vent, minairons de sota terra, dimonis boiets, angelets, miquelets, segadorets, gavaigs, familiars… Nit d’encantades i de bruixes.

EL FOC ÉS EL NUCLI DE LA COMUNITAT. La llar de foc, el fogar, la família. El caliu del que fou. El Foc Nou encenia el tió de Nadal. Era el Nadal del Sol. La foguera a la plaça és la comunitat que se sap i se sent poble. Són els Focs del Sol Ple. Volem que abrandi, i que
trempi al roig viu la nació catalana, que faci crepitar les ginesteres. Tirem-hi herbes oloroses! Envoltem, saltem, sardanegem el foc!

LES BRASES SÓN EL SENY, LES FLAMES SÓN LA RAUXA. Llengües de foc convertides en paraules i clamors. La Flama del Canigó s’ha convertit en un símbol d’identitat dels Països Catalans. En aquest poema, Maragall va fer de la poesia una profecia:

                  Pirineu, si resplendissis
                  tot encès de mar a mar,
                  remembrant els fills en vetlla,
                  les memòries del passat,
                  les finances del pervindre
                  i els misteris d’eix atzar
                  que fa que els fills d’una mare,
                  que els homes d’un sol parlar
                  tinguin els braços en l’aire
                  tots alhora bracejant,
                  i el crit d’una sola llengua
                  s’alci dels llocs més distants
                  omplint els aires encesos
                  d’un clamor de Llibertat!

QUE CAP BUROCRÀCIA NO PROHIBEIXI LES NOSTRES FOGUERES ANCESTRALS, ni amenaci la nostra tradició foguera, ni ofegui la nostra llengua, ni retingui la nostra llibertat. Que els genis del foc encenguin els aires: dracs, guites, plens, diables, trabucaires, moixigangues, atxes, torxes, falles, haros, fars, petards, coets, castells de focs… Tornem a encendre fogueres a les places de pobles i ciutats! Recuperem-les, perquè corren el risc d’extingir-se. Encenguem les ciutats! Apostem per la ciutadania. Per l’etnos i pel demos, les dues maneres de ser poble. Exercim l’antic vot fogueral, i QUE CADA FOGUERA SIGUI UN REFERÈNDUM POPULAR PER LES NOSTRES LLIBERTATS.

JOAN SOLER I AMIGÓ
Escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006

Un any més, la protagonista de la festa de celebració de la Nit de Sant Joan va ser la Flama del Canigó, que va arribar a la ciutat de Lleida de la mà dels ciclistes del Club Terraferma i del Centre Excursionista de Lleida. Enguany, la Flama va arribar amb una mica de retard, ja que els voluntaris van trobar-se amb algunes retencions en les carreteres. A Lleida l’activitat ha estat impulsada per l’Associació Cultural Flama del Canigó, formada per 36 entitats i organitzacions, culturals, socials, veïnals de la ciutat. La Flama va ser recollida per membres del Centre Excursionista de Lleida que van sortir de Lleida per pujar al peu del Canigó durant la matinada del 23 de juny. Hores més tard, membres del Club Ciclista Terraferma i del Grup Cultural Garrigues van esperar la Flama a Puigcerdà per iniciar el recorregut fins arribar a Lleida. En arribar la Flama a la ciutat, el tinent d’alcalde Txema Alonso va rebre-la a la Paeria i, tot seguit, aquesta va ser duta al barri de l’Ereta on el president de l’Associació Cultural Flama del Canigó, l’Enric Figueres, va ser l’encarregat de presentar l’acte. La Flama va ser rebuda amb gegants, música, cucanyes i una xocolatada popular a la plaça de l’Ereta, des d’on va lliurar-se a tots els barris, entitats i partides de l’horta de Lleida, així com també a algunes poblacions veïnes que han desitjat encendre les seves fogueres amb la Flama.