La 72a Festa Òmnium de les Lletres Catalanes guardona Gemma Ruiz Palà, Marc Vintró Castells, Jordi Llavina, Gerard Guix, Manel Alías i Mara Faye Lethem

 

Barcelona, 13 de desembre de 2022- El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reivindicat la fortalesa de la llengua i la literatura catalana, avui durant la gala de la 72a Nit de Santa Llúcia – Festa Òmnium de les Lletres Catalanes. “Ens determina en el millor que som: la perseverança enfront d’una anomalia. L’única llengua amb una comunitat de 10 milions de persones sense un Estat que la protegeixi. Encara més: amb un Estat en contra”, ha afirmat Antich. 

“La millor manera de defensar la llengua és compartir-la i treballar pel seu prestigi”, ha assegurat el president de l’entitat, que també ha destacat el paper imprescindible de la literatura i la comunitat literària: “Amb la literatura, lluitem per la dignitat d’un poble que vol continuar dient, a casa, l’escola i el carrer, ‘bona nit’ i ‘gràcies’, ‘t’estimo’, ‘això és injust’ o ‘visca la terra!’”.

Just abans d’entregar el Premi Sant Jordi de Novel·la a Gemma Ruiz Palà, el president ha celebrat la 72a Festa Òmnium de les Lletres Catalanes, recalcant la voluntat d’una nació “a decidir el seu futur en llibertat i amb una llengua viva que troba en la cultura la seva vocació integradora i humanista”. “Volem els nostres drets, però també una literatura que és brúixola de la grandesa a la que aspirem”, ha dit Antich, “ho volem tot, i no renunciarem a res que pugui contribuir a una vida digna, arreu i per a tothom”.

Les obres premiades que s’han anunciat durant la gala de les 72a Festa Òmnium de les Lletres Catalanes-Nit de Santa Llúcia han estat les següents: 

Les nostres mares, de Gemma Ruiz Palà, 63è Premi Sant Jordi de Novel·la

La periodista i escriptora Gemma Ruiz Palà ha estat premiada amb el 63è Premi Sant Jordi de Novel·la amb Les nostres mares, un homenatge literari a la generació de dones nascudes als anys cinquanta, enmig de la dictadura franquista, que van haver de renunciar a la realització personal perquè les seves filles sí que poguessin viure una vida escollida, “una novel·la feliçment feminista”. Convocat per Òmnium Cultural, l’entitat és actualment coeditora del guardó per juntament amb Proa. Dinou edicions després de La meitat de l’ànima de Carme Riera -44è Premi Sant Jordi, 2003-, el guardó torna a recaure a mans d’una dona. Gemma Ruiz és la novena dona que guanya el Sant Jordi. “Aquest premi no és una victòria individual, és col·lectiva”, ha deixat clar Gemma Ruiz, i ha dedicat el premi a les escriptores que l’han precedit i també les seves companyes de generació, que les ha anomenat en una llarga llista: “ i les que em deixo! Aquest Premi Sant Jordi va per vosaltres, per totes!”.  

El jurat, integrat per Sebastià Alzamora, Mita Casacuberta, Ferran Gadea, David Guzmán, Simona Škrabec, Dolors Udina i Carme Vidal Huguet, ha reconegut aquesta obra com “un calidoscopi de veus femenines, de diferents generacions i classes socials, que s’entrecreuen en una suma d’històries amb una mirada crítica i realista i una llengua àcida i esmolada”.

La guanyadora rebrà directament 60.000 euros i, a banda, els diners generats en concepte de drets d’autor. D’aquesta manera el Premi Sant Jordi esdevé el guardó més ben dotat de la literatura catalana. 

 

Marc Vintró Castells s’endú el Mercè Rodoreda i Jordi Llavina, el Carles Riba de Poesia

El 25è Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions és per a Unes ganes salvatges de cridar, de Marc Vintró Castells. L’autor ha agraït que “el crit de ràbia que el fa escriure davant d’un món que acapara i ofega hagi estat escoltat”. 

El Premi Carles Riba de Poesia és pel poeta i escriptor Jordi Llavina, que amb Un llum que crema, constitueix la poètica personal més completa que ha publicat fins avui aquest autor. “Aquest llibre parla de coses que conec i em permeten no haver d’impostar la veu”, ha dit Llavina, “i també reflexiona sobre allò que no acabo d’entendre, mirar d’anomenar allò desconegut i que es fa escàpol a la raó, des de la humilitat de l’artesà de les paraules”. 

El 60è Premi Josep M. Folch i Torres de Novel·les per a nois  i noies que convoca La Galera i la Fundació Enciclopèdia Catalana i que tenia una dotació de 6.000 euros, ha quedat desert. El jurat d’aquesta edició ha decidit declarar deserta l’edició al considerar que cap original reunia els requisits que reclama un dels certàmens més prestigiosos de la literatura infantil en català.

Enguany el 49è Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil ha estat per a Un far a la fi del món, de l’escriptor i dramaturg Gerard Guix, que ha criticat la precarització de la cultura i ha reivindicat el paper de la literatura juvenil per formar els lectors del futur. 

Durant l’acte, també s’ha fet lliurament dels Premi de Comunicació Muriel Casals al periodista i corresponsal Manel Alías: “és important explicar les guerres i que hi hagi bon periodisme perquè no comencin”. “Cobrir una guerra ens ajuda a ser conscients que és una guerra i per tenir molt ben cuidada la pau”, ha afegit Alías.  També s’ha fet entrega del Premi Internacional J. B. Cendrós a la traductora Mara Faye Lethem: “la historia de literatura catalana m’inspira, em commou i em fascina; quina sort poder formar-ne part amb el meu granet de sorra”.

La 72a Festa Òmnium de les Lletres Catalanes anima a tothom a treure i a compartir la llengua

La Nit de Santa Llúcia no ha estat una gala convencional. Dirigida per Jordi Oriol i Canals, ha tingut un format de “late show” durant el qual, de forma integrada, com si formés part d’un concurs televisiu, s’han entregant els premis de la Festa Òmnium de les Lletres Catalanes. Amb la llengua catalana com a eix vertebrador i l’actor Roger Coma de presentador, l’entrega de premis ha requerit la complicitat dels assistents al Teatre Nacional de Catalunya i, també, dels espectadors televisius que han seguit la gala des de casa. 

Posada en escena

L’escenografia, dissenyada per Sebastià Brosa i l’equip d’imatge i creativitat d’Òmnium Cultural, remet  i agafa com a referents els concursos de televisió dels anys 80. La imatge del programa i totes les seves seccions utilitza com a fil conductor l’element de la llengua protagonista de la campanya Treu la llengua! d’Òmnium Cultural.