[han tancat totes les escoles]

han tancat totes les escoles. ja no s’hi aprèn de llegir. ja no s’hi aprèn d’escriure. hem tancat totes les paraules. ja que els cossos no duren tant com haurien de durar -així com la nit i el foc cec dels amadors-, millor deixar les paraules de banda. ara les mares ja no s’amoïnen per la mainada i l’escola i les hores. ara, les mares, lluny de l’escalf dels pares, només es preocupen dels uniformes. i els fills feinegen o es deformen els cossos. han tacat tots els vestits. amb tot: no saben ja escriure ni llegir no saben ja. i la nit, feble i breu, acull dos cossos que es deformen. com les paraules, però sense paraules.

agost mmi

Eduard Escoffet va néixer el 1979 a El Poblet, Barcelona. És un dels poetes catalans més importants de la seva generació. Poeta i emprenedor, exdirector del festival Barcelona Poesia (entre d’altres). Ha practicat diferents vessant de la poesia (visual, escrita, instal·lació, oral, acció poètica), tot i que la seva feina se centra a la poesia sonora i el recital en directe. Cofundador del grup projectes poètics sense títol-propost.org i director del festival PROPOSTA, consagrat a les pràctiques poètiques actuals (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2000-2004). Ha estat coautor de les obres de teatre ¡Wamba va! (2005), Puaj/ecs (2005), i La Belbel Undergraund (2006). Ha col·laborat amb la banda Bradien, amb qui ha publicat Pols (spa.RK, 2012) i Escala ((spa.RK, 2015). Actualment, amb Pope, forma part del grup Barba Corsini. Ha publicat els llibres Gaire (2012), El terra i el cel (2013), Menys i tot (2017).