Desert d’amics

Desert d’amics, de béns e de senyor,

en estrany lloc i en estranya contrada,

lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor,

ma voluntat e pensa caitivada,

me trob del tot en mal poder sotsmès,

no vei algú que de mé s’haja cura,

e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,

de què en fau grat a ma trista ventura.

Eu hai vist temps que no em plasia res;

ara em content de ço que em fai tristura,

e los grillons lleugers ara preu més

que en lo passat la bella brodadura.

Fortuna vei que ha mostrat son voler

sus mé, volent que en tal punt vengut sia;

però no em cur, pus hai fait mon dever

amb tots los bons que em trob en companyia.

Tots aquests mals no em són res de sofrir

en esguard d’u qui al cor me destenta

e em fai tot jorn d’esperança partir:

com no vei res que ens avanç d’una espenta

en acunçar nostre deslliurament.

 

Jordi de Sant Jordi. País Valencià, ? – ?, 1424. Fou cavaller format a la cort, va ser un protegit del rei Alfons el Magnànim, que el va nomenar cavaller i amb qui va participar en diverses expedicions a Itàlia. L’any 1423, va ser empresonat a Nàpols durant un curt període de temps. De tornada a la cort, va esdevenir un dels membres del grup de poetes cortesans de Margarida de Prades. A l’obra poètica, la seva llengua és encara un valencià en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment valenciana. Tracta sobretot el tema amorós, amb una forma que reflecteix la influència dels trobadors provençals i petits influxos de Petrarca. Alguns dels seus poemes (Presoner, també conegut amb el títol de Desert d’amics, i Cançó d’opòsits) han estat bellament musicats per Raimon.